Resultats de la cerca

Es llicencià a la Universitat de Princeton i es doctorà en medicina a la Universitat de Harvard el 1937 Fou professor en diferents universitats dels Estats Units i dirigí i després presidí el prestigiós Memorial Sloan-Kettering Center de Nova York Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units Entre les seves obres, algunes de les quals es consideren llibres clàssics de la biologia, destaquen Les vides d’una cèllula Notes d’un observador de la biologia 1974, La medusa i el cargol Més notes d’un observador de la biologia 1974 i La ciència més jove Notes d’un observador de…

Estudià dret a la Universitat de Nova York i tingué el seu propi bufet d’advocats Participà en diverses campanyes polítiques a favor del Partit Republicà a la ciutat de Nova York abans que McKinley el designés al capdavant de la Secretaria de Guerra 1899-1904 Al llarg d’aquests anys reorganitzà el departament de defensa, creà l’estat major general, l’escola militar i manà l’ampliació de West Point, entre d’altres Posteriorment fou secretari d’estat 1905-09 en el govern de Roosevelt i senador per l’estat de Nova York 1909-15 Formà part del Tribunal d’…

De formació autodidacta, se'l començà a conèixer dins el món marginal del grafit novaiorquès, amb la signatura Samo De la mà del seu amic Andy Warhol començà la seva projecció internacional al principi dels anys vuitanta, i el 1982 féu la primera exposició important a la Fun Gallery de Nova York La seva obra, amb profundes ressonàncies africanes, es caracteritza pel primitivisme —que pren de la realitat urbana gran part del seus motius iconogràfics barrejats en un cosmos d’inscripcions, signes connotats simbòlicament, màscares totèmiques—, i palesa al mateix temps un coneixement…

Fou un dels fundadors i responsables del setmanari liberal “The New Republic” 1914 Influí amb els seus articles el president TWoodrow Wilson, el qual l’envià a participar en les negociacions del tractat de Versalles 1919 Del 1931 al 1967 escriví la seva famosa columna al “New York Herald Tribune”, que arribà a aparèixer en més de 250 diaris dels EUA i en uns 25 d’altres països Partidari de la solidaritat occidental, entre altres obres escriví A Preface to Politics 1913, Public Opinion 1922 —sobre el caire negatiu dels mitjans de comunicació—, The Phantom Public 1925, The Good…

L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences…

El seu pare era violinista de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Deixeble preferit d’Ivan Galamian, la seva presentació oficial tingué lloc el 1950 en un concert a l’Havana en què interpretà el Concert núm 1 d’H Wieniawski Amb només quinze anys actuà al Carnegie Hall en un concert dirigit per Dimitri Mitropoulos En molt poc temps es convertí en un virtuós, famós per la seva perfecció tècnica Feu diverses gires per Europa, Amèrica, Austràlia i també Israel, i destacà per les seves interpretacions del repertori romàntic Fou el primer intèrpret dels concerts per a violí de…

Professor a les universitats de Harvard 1945-70, Oxford 1970-80 i Nova York des del 1991, fou president de l’American Psychological Association 1965-66 Influït per Jean Piaget, l’escola soviètica i el culturalisme, la seva obra, realitzada sota una perspectiva empirista, se centra en el camp de la cognició Hi destaquen les idees de categorització i d’adquisició de conceptes Entre altres obres, és autor de A Study of Thinking 1956, en collaboració amb JJ Goodnow i GA Austin  The Process of Education 1960  Studies in Cognitive Growth 1966, en collaboració amb RR Olver i PM Greenfield  Actual…

Féu estudis dels indis serranos , zuni, cotxiti i pima aquests tres darrers pertanyents al grup pueblo Bàsicament n'estudià els patrons culturals, i resumí la seva recerca en el famós llibre Patterns of Culture ‘Patrons culturals’, 1934 Posteriorment dedicà l’atenció als pobles europeus i asiàtics El seu estudi de la cultura japonesa fou publicat amb el nom de The Chrysanthemum and the Sword ‘El crisantem i l’espasa’, 1946 Aquest llibre causà bastant d’efecte sobre les autoritats nord-americanes, per tal com les ajudà a comprendre la cultura, els valors i la mentalitat dels japonesos en els…

Deixeble de K Lewin, treballà successivament al MIT 1945, les universitats de Michigan 1948, Minnesota 1951, Stanford 1955 i, des del 1968, a la New School for Social Research de Nova York Féu recerca sobre comunicació informal, comparació social i percepció visual, però la seva contribució principal se centrà en el comportament resultant del que anomenà ‘dissonància cognitiva’, consistent en la coexistència d’afectes, idees o actituds de natura contradictòria en un mateix individu Publicà, entre altres obres, A Theory of Cognitive Dissonance 1957, Conflict, Decision and…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…