Resultats de la cerca

Rebé la seva primera formació musical de la seva mare i després continuà els estudis amb Tibor Szatmari Debutà el 1922 interpretant el Concert per a piano i orquestra , K 450, de WA Mozart amb l’Orquestra Filharmònica de Budapest Un any després ingressà a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, a la classe d’Ernö von Dohnányi També estudià composició amb Leó Weiner i direcció amb Ernst Unger El 1929 actuà a Viena, on conegué Béla Bartók, el qual s’interessà molt per ell Poc després d’iniciar la seva carrera com a solista, decidí retirar-se durant un cert temps i es dedicà a l’estudi d’altres…

Graduat 1946 a Zuric, el 1949 hi obtingué el títol de docent Habilitation Fou professor a l’Acadèmia Pedagògica de Kettwig 1957-65 i catedràtic de filologia germànica a l’Escola Tècnica Superior d’Aquisgrà 1965-78 Membre del consell científic de l’Institut de la Llengua Alemanya de Mannheim 1965-78 i 1984-97 i president de la comissió per a la reforma ortogràfica 1970-78, feu aportacions a la teoria i a la didàctica del llenguatge, a la gramàtica comparada i contribuí a l’elaboració d’una gramàtica alemanya allunyada dels models llatins Die innere Form des Deutschen Eine neue…

Dirigí espectacles al Berliner Ensemble, en collaboració amb M Karge Posteriorment dirigí en alguns dels teatres més famosos d’Europa És un dels directors més controvertits de la seva generació A Barcelona presentà una versió de La senyoreta Júlia de Strindberg el 1989, i el 1991 presentà Èdip, tirà de Sòfocles-Heiner Müller El 1991 deixà la direcció del Théâtre Vidy Lausanne i collaborà amb el Berliner Ensemble, el Théâtre National de Bretagne-Rennes, el de la Ville de París, el Théâtre des Amandiers-Nanterre i La Fonderie Mans, amb la qual presentà al Grec'96 barceloní un innovador Richard…

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín També ha dirigit moltes òperes…

Influït per les idees de Basedow i de Rousseau —que li valgueren la presó per revolucionari 1766—, inicià un nou corrent pedagògic, que s’inscriu en l’anomenada escola activa , i que posà en pràctica en una escola per a nois pobres a Neuhof 1775 Més tard, nombrosos pedagogs Fichte, Herbert, Fröbel, Capponi, etc s’agruparen al seu entorn per aprendre'n directament les teories i els mètodes Refusà d’ocupar càrrecs públics per tal de dedicar-se a la docència i continuar les seves experiències Stanz, Burgdorf-Berthoud, Münchenbuchsee i Yverdon Exposà les seves idees a Über die Erziehung der armen…

La seva narrativa, que esdevingué molt popular, és dedicada sobretot a descriure el paisatge i la vida del seu país Cal destacar-ne les novelles Albin Indergand 1901, Frau Sixta 1926, Mütter ‘Mares’, 1946 i Welt im Spiegel ‘Món al mirall’, 1951 i els reculls de narracions Helden des Alltags ‘Herois de cada dia’, 1906, Einsamkeit ‘Solitud’, 1910 i Ernte des Lebens ‘Herència de la vida’, 1950

Collaborà amb Le Corbusier els anys 1928-29, en els projectes de la Villa Savoye, el Centre Soyuz i la Cité de Refuge El 1930 marxà als Estats Units, on residí cinc anys a la costa est, i hi construí, entre d’altres, la casa Aluminaire 1930-31 S'installà a Palm Springs, Califòrnia, on realitzà diversos projectes, entre els quals destaquen les seves residències, especialment la que bastí el 1964, una artificiosa construcció realitzada amb estructura metàllica i materials industrials prefabricats També realitzà l’edifici de l’ajuntament de Palm Springs 1952, el club nàutic de Salton Sea 1958 i…

Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París

Director de l’institut de química de Berlín, investigà especialment l’acció de diferents substàncies orgàniques sobre la llum polaritzada Demostrà experimentalment, en el terreny de la física atòmica, la llei de conservació de la massa

Fou professor a Würzburg Gran coneixedor de l’estructura microscòpica dels éssers vius, féu estudis sobre la fibra muscular llisa i les cèllules sexuals A més d’històleg, fou un dels iniciadors de l’embriologia comparada i un excellent zoòleg Escriví, entre altres obres, Mikroskopische Anatomie 1850- 54