Resultats de la cerca

Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935, 1942, 1948, el Manuale di…

El poble de Rasiguèras és situat a 120 m d’altitud, prop de la riba esquerra de l’Aglí, en la seva confluència amb la riera de Termena Una de les primeres mencions d’aquest indret data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals consta la seva esposa Ermengarda, lliuraren a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes, l’alou de Radigeres No es disposa fins a l’actualitat de notícies documentals referents a l’edat mitjana de la seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista Fou totalment refeta en època moderna Tot i així, la seva posició…

Aquesta església, seu d’una parròquia, era situada a la riba dreta de l’Aglí, a l’W del terme municipal, a l’indret que el cadastre del segle XIX anomena Planal de Sant Estève Aquest cadastre mostra al Planal de Sant Estève una construcció amb un absis semicircular orientat a l’E que ha de correspondre precisament a l’església de Sant Estève de Derc La parròquia de Derc Sancti Stephani de Dercho és documentada el 1137, quan Ermengol de So llegà als templers de la comanda del Masdéu unes propietats a les viles de Borrat i Centernac, situades dins l’esmentada parròquia El 1153…

La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda…

Anàtida marina molt similar a l’ànec negre, que ha estat detectada durant 13 hiverns, el primer dels quals fou el de 1891 D’un total de 28 citacions, 8 i 9 pertanyen, respectivament, al delta de l’Ebre i a la badia de Roses, on té una presència força regular La resta de localitats amb hivernada accidental o irregular són la gola de l’Aglí, el Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, Tarragona, Grau de Castelló, un sector de l’albufera de València i el port de Maó Li agraden les costes planes i sorrenques i pesca molt a prop de la platja És estrictament marí, excepte comptades…

Situació Ruïnes de l’església, aprofitades més tard per un cortal, avui dia també arruïnat ECSA - A Roura L’església primitiva de Sant Nazari e Sant Cels d’Ancinhan és als afores del poble d’Ancinhan, aigües avall de l’Aglí, prop d’un antic pont, una mica més amunt de la confluència amb l’Adasig Les seves ruïnes foren aprofitades per a la construcció d’un cortal, avui també arruïnat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′31″ N - Long 2° 31′40″ E Des de Perpinyà, per la carretera D-117, s’arriba, passant per Estagell Rosselló, a Sant Pau de Fenolhet, on cal prendre la D-619 fins arribar a Ancinhan…

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l’Aglí, i s’hi localitzen conreus de secà, sobretot vinya, sovint productora de vi de qualitat superior El còrrec de la Cogullada davalla de la Jaça fins a Ventafarina Les hortalisses i l’arboricultura són al sector meridional, que travessa parallelament a la Tet el riu de Bolès L’economia és agrícola Hi ha 506 ha conreades Els fruiters ocupen 243 ha, 240 de les quals són de presseguers en progressió i 2 d’albercoquers Segueix la vinya amb 225 ha en regressió, 187 de les quals…

El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de…

El terme, a ponent del coll de la Batalla, ocupa els vessants meridionals de la serralada divisòria entre les conques de la Tet i de l’Aglí El terme és drenat per la riera de la Craberissa, afluent de la Tet Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges La sequedat de les terres explica el predomini de la vinya 533 ha La població es mantingué relativament estable al segle XIX, sempre per damunt dels 400 h al començament del segle XX continuà l’estabilitat, fins i tot amb tendència a l’augment, però a partir del 1936 començà a minvar, i restà reduïda a 310 h el 1962 i a 262 h el…