Anàtida marina molt similar a l’ànec negre, que ha estat detectada durant 13 hiverns, el primer dels quals fou el de 1891. D’un total de 28 citacions, 8 i 9 pertanyen, respectivament, al delta de l’Ebre i a la badia de Roses, on té una presència força regular. La resta de localitats amb hivernada accidental o irregular són: la gola de l’Aglí, el Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, Tarragona, Grau de Castelló, un sector de l’albufera de València i el port de Maó.
Li agraden les costes planes i sorrenques i pesca molt a prop de la platja. És estrictament marí, excepte comptades ocasions (com la captura d’un exemplar en el riu Ebre a 12 km aigües amunt de la gola el 17.01.85, que coincidí amb unes característiques meteorològiques especialment dures: bufava força Llevant, etc.). Barrejats amb els ànecs negres més nombrosos, no superen en general la desena d’individus, i la màxima coneguda és de 35 exemplars el gener de 1981, a la badia de Roses. Sojorna al nostre litoral des de l’inici de desembre fins als primers dies de febrer, i hi ha una dada isolada el 07.03.73.