Resultats de la cerca

Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer

Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església…

Diplomat en administració i direcció d’empreses per ESADE, completà la formació a la Universitat de Mondragón President de la cooperativa lleidatana COPAGA 2000-11 i del Consell Sectorial del Porcí de CCAE Confederación de Cooperativas Agrarias de España, membre del COPA-COGECA Confederació de Cooperatives de la UE i assessor en porcí del consell consultiu de la UE També ha estat vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya 2000-08 Resident a la Palma d’Ebre Ribera d’Ebre, d’on fou tinent d'alcalde 1991-2007, ha estat vicepresident del Consell…

Fou tinent d’alcalde de València 1843, diputat 1846-78, secretari i vicepresident del Congrés, senador 1881 Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal Destacat defensor del proteccionisme, tingué importants possessions rurals a Vila-real, on introduí i també al País Valencià el conreu del mandariner Mantingué una gran activitat exportadora de taronja, i intentà també el conreu de la canyamel

Originari d’una família de propietaris rurals d’Hostalric, metges de la vila durant diverses generacions Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona Publicà, entre altres obres, Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca 1945, Historia de las medidas agrarias de la antigüedad y estudio particular de aquellas cuyo uso es tradicional en Cataluña 1952, Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada 1955 i Bolets de les rodalies d’Igualada 1970 Deixà, inacabada, una gran obra sobre els bolets de Catalunya, i inicià també una història d’Hostalric i un…

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la Diputació de Barcelona Fou un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç d’aquest segle, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana

Membre de l’Institut de Biologia Animal Servei de Parasitologia, exercí d’assessor de diverses indústries làcties de Catalunya Fou director del Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya Publicà diverses obres tècniques Enciclopedia de la avicultura , Enciclopedia de la leche , Enciclopedia de la inspección veterinaria i Análisis de alimentos , etc i nombrosos opuscles i articles de divulgació ramadera i de sanitat dels aliments

Es caracteritza per una baixa rendibilitat, conseqüència de la utilització d’instruments de conreu molt elementals, de la manca de bèsties de tir i de l’esgotament de la terra, per manca d’adob o de guaret Bé que, en general, els minifundis són conreats d’una manera intensiva, la producció tot just arriba al nivell de subsistència Normalment resta, doncs, fora dels circuits del mercat, amb la fretura consegüent de fons líquids i la impossibilitat d’una especialització dels conreus Si s’hi afegeix una manca de crèdits adequats, hom veu que el baix nivell de capitalització característic del…

Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director 1969-72 Rector de la Universitat Politècnica 1972-76, fou nomenat després director general d’Universitats i Investigació i més tard director general de Política Científica del govern espanyol En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins el 1994 El 1995 fou elegit per la Generalitat primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya , de la qual fou un dels fundadors i ideòlegs,…

En la seva obra Essays relating to Agriculture and Rural Affairs 1775 definí la teoria de la renda diferencial de la terra, ampliada posteriorment per David Ricardo Publicà nombrosos estudis de fets econòmics preferentment agrícoles utilitzats pels economistes britànics fins al final del s XIX Edità “The Bee” Edimburg, 1790-94 i “Recreations in Agriculture, Natural History” Edimburg, 1799-1802