Resultats de la cerca

Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra Tres…

Fill de Giovanni Grazioso Panizza, violoncellista i director, estudià inicialment amb el seu pare i després es traslladà a Itàlia, on entre el 1887 i el 1898 amplià la seva formació El 1900 estrenà a Gènova una obra pròpia, el tríptic Medioevo latino , que A Toscanini dirigí a Buenos Aires cinc anys més tard Com a director, exercí inicialment a Buenos Aires i el 1898 ho feu al Teatre Costanzi de Roma Després de presentar-se al Covent Garden de Londres 1907, tornà a Itàlia, on del 1921 al 1931 fou assistent de Toscanini al Teatro alla Scala de Milà El 1933 substituí T…

Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid 1919, se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires 1921 Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa 1922, revista oberta a tota ideologia, i collaborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón 1946, aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití D’aquesta època són notables les antologies fetes en…

Després de llicenciar-se en dret per la Universitat de Buenos Aires 1983, aquest any s’afilià al Partido Justicialista Treballà per al departament d’afers jurídics del Ministeri d’Economia 1983-89 i participà en la ronda Uruguai del GATT Fou superintendent d’Assegurances de la Nació durant el primer mandat de Carlos Saúl Menem  1989-95 i assessor de Mercosur i d’ ALADI en la legislació d’assegurances Estret collaborador d’ Eduardo Duhalde  a Buenos Aires, es convertí en un dels caps de la campanya presidencial d’aquest 1999 L’any 2000 fou elegit diputat de l’…

Ric hisendat, milità entre els federals Comandant general 1828, collaborà amb el coronel Dorrego i combaté la revolució del general Juan Lavalle, el qual fou vençut 1829 Governador de Buenos Aires 1829-32 i 1835, instaurà un règim despòtic a fi de guanyar-se el suport popular i burgès i perseguí els unitaris Organitzà diverses campanyes contra els indis dels sud i intervingué en la guerra civil uruguaiana 1839-51 a favor del partit blanco de Manuel Oribe Però quan imposà el monopoli comercial per al port de Buenos Aires i el riu Paraná s’hagué d’enfrontar al Brasil i…

Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l’escola d’arquitectura de la Universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l’Amèrica Llatina Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78 El 1977 rebé el…

Estudià amb Julián Bautista i Roberto García Morillo Fou membre de l’Asociación de Jóvenes Compositores de Buenos Aires, conductor de programes de ràdio i televisió, crític musical, organitzador de cicles dedicats a la música i hi exercí també com a docent L’any 1991 rebé el premi Santa Clara d’Assís, i el 1994 fou distingit per l’Associació d’Art i Cultura Aquell mateix any estrenà al Teatro Colón la seva obra Comme les Saisons i diversos cicles vocals Ha realitzat conferències al seu país i als Estats Units, i ha publicat crítiques i comentaris musicals en diversos diaris i…

Fundador del grup Caraja-ji, director artístic del teatre Payró de Buenos Aires entre el 1992 i el 1998 i director artístic de la Sala Villarroel de Barcelona des del 2006 Entre les seves estrenes cal destacar Criminal 1996, Martha Stutz 1997, Faros de color 1999, Gore 2000, Fuera de cuadro 2001, La Escala humana 2001, Intimidad 2001, Demóstenes Estomba 2002, Bésame mucho 2002, El vuelo del dragón 2002, 4D Óptico 2003, Estás ahí 2004-05, Nunca estuviste tan adorable 2004, Metamorfosis 2005 i La felicitat 2007 L’any 2007 estrenà al TNC Com es possible que t'estimi tant ,…

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 fou un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, fou director artístic del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Rebé diverses distincions, com el Premi…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un…