Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
samarità
Lingüística i sociolingüística
Forma de l’arameu occidental, parlat i escrit —ultra l’hebraic, el grec i l’àrab— des del segle IV aC fins al segle XI pels samaritans.
Es caracteritza per la desaparició quasi sistemàtica de les consonants laríngies L’escriptura —sempre en caràcters hebraics primitius alfabet hebraic— és la que es manté al llarg dels segles en la seva literatura, sobretot litúrgica i exegètica
Associació Fonètica Internacional
Associació fundada el 1886 a París per Paul-Édouard Passy, que té per finalitat de promoure l’estudi i la divulgació de la fonètica.
Establí l’ alfabet fonètic internacional el mateix any, el més difós en l’ús internacional, especialment en l’ensenyament de les llengües El primer òrgan de l’Associació fou Le maître phonétique És coneguda també per IPA, sigla del seu nom anglès International Phonetic Association
manipulador
En telegrafia, aparell manual destinat a efectuar la transmissió de senyals telegràfics.
El més corrent és el manipulador Morse , emprat per a transmetre segons l’alfabet Morse consisteix en una palanca aïllant amb un pom en un cap, la qual permet d’accionar dos contactes, un de treball i un de repòs, que tanquen i obren els circuits corresponents
poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi
Poblat prehistòric
Santuari
Poblat (i santuari: santuari ibèric de la Serreta d’Alcoi) ibèric del municipi d’Alcoi (Alcoià), en un contrafort de la serra de l’Ull de Moro, a llevant de la ciutat.
Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra…
Gezer
Història
Antiga població de Palestina, al NW de Jerusalem, habitada des del Calcolític (~3400 aC) fins a l’època dels macabeus (ss II-I aC), fou conquerida pels egipcis en les dinasties XVIII, XIX i XXI.
Hom hi ha trobat materials egipcis, un ò stracon del segle XVII aC el document més antic que hom conserva sobre l’alfabet lineal del semític del NW, un santuari bamah cananeu ~1500 aC i el breu “calendari de Gezer” ~950 aC, que tracta de les feines del camp
oriya
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indoari parlada a l’estat indi d’Orissa.
Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi
palmirè
Lingüística i sociolingüística
Llengua coneguda a través de les inscripcions de Palmira (s. I-III).
Variant de l'arameu occidental, està lligat a l’antic imperial i marca la transició cap al dialectal A causa del comerç dels palmirens amb Mesopotàmia, presenta una notable influència de l’arameu oriental A més de diverses innovacions gramaticals, posseeix un alfabet propi molt pròxim a l’hebraic quadrat
Sarasvatī
Mitologia
Un dels tres rius còsmics de la tradició vèdica.
Signe de naturalesa impalpable, revela misteriosament les Grans Aigües celestials i alhora domina el món dels somnis i les intuïcions dhīyaḥ La mitologia posterior la convertí en deessa de la saviesa, esposa de Brahmā Entre altres coses, hom li atribuí la invenció de la llengua i de l’alfabet sànscrit
moneda ibèrica
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i…
TACAN
Transports
Basat en la sintonització d’estacions terrestres d’ultraalta freqüència, les quals, en rebre el senyal interrogador de l’avió, emeten senyals que són transformats pel receptor de bord en indicacions precises sobre l’azimut i la distància de l’aparell a l’estació, la qual emet també, en alfabet Morse, el senyal identificador que permet de reconèixer-la
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina