Resultats de la cerca

En la primera 217 aC, Filip V, aliat d’Anníbal, hagué de fer cara a diverses lligues i poblacions gregues sobretot l’etòlia i aconseguí alguns avantatges territorials, després d’haver signat un tractat de pau Uns quants anys més tard, però, en la segona guerra 200-197 aC, fou derrotat a Cinocèfals, i l’any següent fou proclamada la llibertat de tots els grecs El 171 aC, Perseu, fill de Filip V, desencadenà la tercera guerra, que acabà amb la seva desfeta, a Pidna, i ocasionà la fi del regne de Macedònia 168 aC

Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat

Enfrontat al seu germà al-Munḏir ‘Imād al-Dawlà, l’any 1082 el derrotà, amb l’ajut del Cid, a Almenar Segrià, on fou fet presoner Berenguer Ramon de Barcelona, aliat d’al-Munḏir Sempre comptant amb el Cid, saquejà els territoris veïns com Morella, el 1084 En morir Abū Bakr, alguns valencians li proposaren el govern de la taifa de València, en contra de les aspiracions d’al-Qādir, de Toledo però, mort aquell mateix any, s’hi installà aquest darrer El succeí el seu fill Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn

Comte de Montmouth i de Peterborough Conseller de Guillem III d’Anglaterra, el 1705 dirigí l’exèrcit aliat que es traslladà de Lisboa juliol fins a Barcelona agost i s’apoderà de la ciutat El 1706 desencadenà una ofensiva contra València, però es retirà de la guerra de Successió i de la península Ibèrica a causa del seu desacord amb l’arxiduc Carles i el general Galway Ambaixador a Viena, s’oposà a la unió de la monarquia hispànica i l’imperi en la persona de l’arxiduc Carles

Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp

Conestable de França al servei de Lluís XII i de Francesc I, participà en les campanyes d’Itàlia 1509-15 Les ambicions reials sobre el ducat de Borbó el feren posar-se al servei de Carles V 1523 i participà en la batalla de Pavia 1525 El 1526, al capdavant de l’exèrcit imperial, marxà a Roma contra Climent VII, aliat de França, però morí en atacar la ciutat Les tropes, sense la contenció d’un comandament, saquejaren la ciutat Els seus béns passaren a la corona de França

Desmarcat de l’organització local del PRR Partit Republicà Radical Autonomista, concorregué a les eleccions del novembre de 1932 aliat amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC i obtingué quatre actes de diputat al Parlament de Catalunya Simó, Miquel Cunillera, Gonçal Ivars i Josep Folch Al novembre de 1933 trencà amb ERC i donà suport al Partit Català d’Acció Republicana en les eleccions legislatives de 1933 El 1936 tres dels seus diputats catalans Simó, Cunillera i Ivars constituïren minoria parlamentària amb Acció Catalana Republicana Lloret i Estat Català Dencàs

La invasió japonesa 10 de desembre de 1941 obligà McArthur a abandonar les illes març del 1942 i a la rendició dels últims contingents nord-americans a Batan 9 d’abril i Corregidor 6 de maig La resistència dels guerrillers impedí el control total de les Filipines pels invasors El contraatac aliat s’inicià a Leyte el 20 d’octubre de 1944 anorreada la flota nipona 23-26 d’octubre, fou reconquerit l’arxipèlag i alliberada Manila, després d’una batalla sagnant 3-23 de febrer de 1945

El 1942 anà secretament a Algèria per preparar el desembarcament aliat al nord d’Àfrica estigué al cap de la invasió d’Itàlia, entrà a Roma i, a Caserta, se li rendiren les tropes alemanyes d’Itàlia i Àustria abril del 1945 Acabada la guerra ocupà l’alt comissariat nord-americà a Àustria, i després la prefectura de les forces de terra Del 1952 al 1953 fou comandant en cap de les tropes de l’ONU a Corea i de les nord-americanes a l’Extrem Orient Publicà Calculated Risk 1950

Aliat dels britànics durant la Segona Guerra Mundial, amb llur ajut assolí el tron del nounat regne de Líbia Durant el seu govern aquest entrà a formar part de la Lliga Àrab 1953 i fou acordat l’establiment de bases britàniques 1953 i nord-americanes 1954, en canvi d’ajuda econòmica El 1969, aprofitant un viatge que féu a Turquia, l’ala esquerra de l’exèrcit el destronà i fou proclamada la república àrab de Líbia Exiliat a Grècia i després a Egipte, abdicà la corona, i l’any 1974, adquirí la ciutadania egípcia