Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en les revistes…

S’inicià a mitjan anys cinquanta i participà en activitats realitzades al massís del Garraf per la Secció d’Exploracions Subterrànies SES del Club Esquí Puigmal, del qual és soci Impulsà la Secció d’Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista Àliga i inventà el carburer d’acetilè d’autopressió, el qual rep el nom de carburer Folch El seu ofici d’artesà el convertí en l’especialista del grup a l’hora de reparar i renovar les eines per a la pràctica espeleològica Ha explorat la cova del Tornero Guadalajara i la cova Graderas Terol És un dels pioners de les exploracions a la serra…

Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…

Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor…

Membre del Centre Excursionista Àliga, on s’encarregà del butlletí i reuní una important biblioteca, presidí la secció de cultura Collaborà en la creació de l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC, entitat que li publicà el llibre Pics de més de 2000 m 1964 Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, tingué cura de l’arxiu de l’ Estudi de la Masia , i dirigí la revista Muntanya 1970-76 Com a fotògraf, consolidà un important arxiu d’imatges relacionades amb la muntanya, que l'any 1996 foren donades a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya El seu catalanisme el portà,…

Soci del Grup d’Investigacions Espeleològiques del Club Excursionista de Gràcia 1963, a partir del 1964 s’especialitzà en bioespeleologia i en fotografia i cinema subterranis Dugué a terme exploracions a la serra del Montsec, el massís del Boumort, la serra de Guara Osca i el Marroc, entre d’altres, amb el descobriment de nous coleòpters cavernícoles Escrigué diversos treballs sobre aquestes campanyes Distribución geográfica de algunos isópodos cavernícolas de Cataluña 1970, Estudio espeleológico de la cueva de Aso de Sercué Huesca 1974, Concreciones pisolíticas de cavidades mallorquinas 1976…

De fondes conviccions catòliques, es dedicà professionalment a l’assistència social a càrrec de l’ajuntament de Varsòvia Arran del tancament del gueto 1940 després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich, el 1942 aconseguí infiltrar-s’hi i organitzar, amb altres activistes, la Zegota Consell per a l’ajuda als jueus, que dirigí des del gener del 1943 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, una xarxa clandestina per a la fugida d’infants, als quals procurà també protecció i incògnita en diversos orfanats i convents Arrestada i torturada el 1943, fou enviada al penal de Pawiak i condemnada a…

S’inicià en l’excursionisme al Foment Excursionista Barcelonès, d’on fou soci entre el 1958 i el 1964 Posteriorment fou membre del Centre Excursionista Àliga, la secció de muntanya del qual presidí 1970-74 i on, durant més de vint anys, desenvolupà una intensa activitat amb l’organització de caminades populars i marxes de regularitat També s’implicà amb el Centre Excursionista els Blaus, de Sarrià 1975-80, i més endavant, fou soci del Centre Excursionista de Catalunya 1990-2010 El 1975 es vinculà a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, on collaborà amb el Comitè Català de…

S’inicià al Grup d’Espeleologia del Foment Martinenc GEFOMA el 1971, del qual fou directiu Des del 1979 fou membre de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga Fins el 1979 formà part de l’equip de rescat espeleològic de la Companyia Alpina de la Creu Roja de Barcelona i del Grup de Socors a Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Fou membre del Comitè Català d’Espeleologia de la FEEC, del Club Deportivo de Ingenieros Industriales de Madrid i de l’Spéléo Club de París Durant les dècades de 1970 i 1980 explorà grans cavitats…

La cultura popular va donar suport clarament a la reivindicació pel dret a decidir i a l’aspiració d’independència que va sacsejar Catalunya el 2013 Això es va visualitzar al llarg de tot l’any, però d’una manera especial en els dos actes centrals d’aquesta lluita nacional la Via Catalana i el Concert per la Llibertat Els castells, que estan vivint una etapa d’esplendor i de gran arrelament popular, en van ser la punta de llança, però tampoc no hi van faltar els gegants, els grallers, els bastoners i el bestiari festiu, entre altres elements Aquesta presència del folklore del país va ser molt…