Resultats de la cerca

Avui aquesta tècnica ha estat desplaçada per l’ús de les complexones

Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses

Professor a Varsòvia, fou expulsat del partit comunista el 1966 i s’exilià Professà als EUA, el Canadà i la Gran Bretanya Representant d’un marxisme crític i liberal, que va de la filosofia analítica als temes morals, fou conegut sobretot per recopilacions Der Mensch ohne Alternative ‘L’home sense alternativa’, 1960, Filozofia egzystencjalna ‘Filosofia existencial’, 1965 en collaboració amb Krzysztof Pomian, Traktat über die Sterblichkeit der Vernunft ‘Tractat sobre la mortalitat de la raó’, 1967 i Kultura i fetysze ‘La cultura i els fetitxes’, 1967 És també autor d’alguns contes…

Després dels estudis de medicina, anà a Berlín, on estudià al nou Institut de Psicoanàlisi 1919 Emigrat als EUA 1930, ensenyà a la Universitat de Chicago 1930, i fundà l’Institut de Psicoanàlisi de Chicago 1932, el qual dirigí fins el 1956, i presidí l’Associació Americana de Psicoanàlisi 1938-39 Se centrà en la criminologia, la medicina psicosomàtica i la psicoteràpia analítica breu, camps en els quals donà més importància als conflictes recents de l’individu que no pas als de la infantesa És autor de Fundamentals of Psychoanalysis 1948, Psychosomatic Medicine 1950 i The Scope…

S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector 1951-57 Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat II de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o -dianisidina Fou membre de les acadèmies de Medicina 1958 i de Ciències 1959, de Barcelona

Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums, 1969-86 i…

Els seus escrits sobre àlgebra, amb un estil d’exposició marcadament analític que el vincula estretament amb els treballs dels babilonis, contribuïren de forma essencial al perfeccionament de la notació algèbrica i a l’establiment de noves vies d’investigació En la seva obra cabdal, Aritmètica , estudià una àmplia sèrie de problemes numèrics limitant-se, en general, a trobar-hi solucions particulars mitjançant algun mètode de càlcul i admetent només com a solucions els nombres enters i racionals positius La seva obra influí en el posterior desenvolupament de la geometria analítica…

Aquesta capacitat depèn directament de la polaritat de cada solvent i és pràcticament independent de la naturalesa del solut retingut en la fase estacionària, amb la qual cosa es pot associar amb cada solvent una força eluotròpica característica Això permet de definir una sèrie eluotròpica de dissolvents ordenats segons la seva força Un dissolvent no polar, com per exemple el pentà, se situa al principi de la sèrie, mentre que l’aigua, que és fortament polar, ho fa a l’altre extrem La sèrie eluotròpica permet l’elecció del dissolvent, o del gradient de dissolvents, adequat per a cada fase…

Professor d’investigació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua IDAEA-CSIC i director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua ICRA Doctor en ciències química analítica per la Universitat de Barcelona 1984 La seva trajectòria se centra en la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de mètodes de control dels contaminants emergents pesticides polars, detergents, disruptors endocrins i fàrmacs en aigües residuals i naturals L’ISI Highly Cited l’inclogué 2010 entre els científics més citats en ecologia i medi ambient Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de…

Ofereix les llicenciatures de química i enginyeria química És regit per un consell directiu Junta de Patrons en nom de la Companyia de Jesús El 1991 creà una facultat d’economia, i passà a formar part de la Universitat Ramon Llull S'autofinança en la seva totalitat, i una part dels recursos prové dels serveis tècnics que ofereix a les empreses, especialment en l’àmbit mediambiental Des del 1997 és un centre autoritzat oficialment per a fer informes sobre toxicitat Disposa d’una àmplia biblioteca especialitzada i d’uns extensos laboratoris amb instrumental modern Consta de quatre departaments…