Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
arrel
Anatomia animal
Part d’un òrgan o d’una formació anatòmica que s’implanta en el si d’un teixit.
organografia
Biologia
Descripció dels òrgans d’un organisme, limitada a la forma externa o també a la seva estructura anatòmica.
ictiologia
Ictiologia
Branca de la zoologia que estudia els peixos.
Hom pot dir que la ictiologia nasqué al s XVI a França, amb Pierre Rondelet i Pierre Belon, i a Itàlia, amb Ippolito Salviani Ray i Willoughby classificaren 420 espècies de peixos segons l’esquelet, la forma del cos i les aletes, i ho publicaren a la Historia Piscium 1686 La ictiologia rebé el seu gran impuls amb Carl Linné i la seva nomenclatura binària Al s XIX Cuvier descriví i classificà totes les espècies conegudes de peixos a la Histoire naturelle des poissons , que continuà el seu deixeble Valenciennes 1820 Louis Agassiz publicà els volums de Recherches sur les poissons fossiles 1833-…
El paladar
Anatomia humana
El paladar , que constitueix el límit de la cavitat bucal per davant i per dalt, comprèn dues porcions el paladar dur i l’anomenat vel del paladar El paladar dur , que separa la cavitat bucal de les fosses nasals, és una estructura composta de dos elements l’ os palatí , que vincula les dues branques de l’os maxillar superior descrivint una forma de volta, i una capa de teixit mucós, la mucosa del paladar , que continua per les genives i que es troba ben adherida a l’os palatí Al llarg de la regió central d’aquesta zona hi ha el rafe palatí , una prominència amb forma lineal que descriu la…
obturació
Odontologia
Restitució anatòmica i funcional de les estructures dentàries perdudes a conseqüència de la càries, mitjançant un material restaurador adequat.
Cal procedir a l’eliminació del teixit dentari malalt i a la preparació d’una cavitat amb unes característiques determinades de resistència, retenció i immunitat Els materials d’obturació més emprats són l’amalgama de plata, el ciment de silicat, les resines, l’or colat i cohesiu i la porcellana
arbre de la vida
Anatomia animal
Formació anatòmica arborescent que presenten les eminències de les parets anterior i posterior de la cavitat del coll uterí.
Necròpoli de la Creueta (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situació Planta del conjunt de la necròpoli amb un aparell de tombes del tipus anomenat “cista”, fetes amb lloses laterals i de coberta i amb una llosa a les capçaleres A Mazcuñan-F Junyent Aquest cementiri es troba localitzat al puig anomenat “La Creueta”, prop del mas Lleonard, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Rocafort i el Pont de Vilomara Long 1°55’10” Lat 41°43’05” Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a mà esquerra de la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort, a l’indret on hi ha el castell en ruïnes d’aquest darrer poble Deixant les restes de la fortalesa a mà…
Antoni de Gimbernat i Arboç

Antoni de Gimbernat i Arboç
© Fototeca.cat
Cirurgià.
Estudià filosofia a Cervera i el 1756 passà al Colegio de Cirugía de Cadis, on fou deixeble de Pere Virgili, aleshores director del collegi El 1763 passà al Collegi de Cirurgia de Barcelona, on ocupà la càtedra d’anatomia, i poc temps després la direcció Treballà també a l’Hospital de la Santa Creu, del qual fou igualment director Fou pensionat pel govern de Carles III per visitar, juntament amb Marià Ribes, París 1774-77, Londres 1777, Edimburg i Amsterdam 1778 A Londres estudià amb W Saunders i amb John Hunter, en la classe del qual intervingué per donar a conèixer la veritable estructura…
vellositat
Anatomia animal
Cadascuna de les eminències filiformes situades en una superfície anatòmica que en conjunt li confereixen l’aspecte d’un borrissol.
encèfal

Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina