Resultats de la cerca

És una de les grans figures sortides de l’ Actor’s Studio S’inicià com a actor teatral a Broadway, i debutà amb el cinema amb The Strange One 1957, de Jack Garfein, Anatomy of a Murder 1959, d’Otto Preminger, al qual seguí, sota el mateix director, Anatomy of a Murder  1959, pellícules que li donaren un renom notable Després de participar en algunes produccions italianes Risate di gioia , 1960, de Mario Monicelli i algunes de Hollywood sense gaire ressò, als anys seixanta es dedicà sobretot als telefilms  Tornà a actuar assíduament al cinema amb  The Bridge at Remagen 1969, de John…

Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador confrontant-lo a…

Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat  i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3 , i formà part del grup…

D’origen molt humil, fou descoberta per Vicente Casanova, productor de Cifesa Debutà com a secundària en Te quiero para mí 1944, de Ladislao Vajda, i en Empezó en boda 1944, de Raffaello Matarazzo, film a partir del qual adoptà el nom artístic de Sara Montiel L’any 1948 interpretà Locura de amor , de Juan de Orduña, film que li donà renom Els anys següents protagonitzà també, entre altres pellícules, La mies es mucha 1948, de José Luis Sáenz de Heredia El 1951 anà a Mèxic, on es feu un lloc destacat en la indústria cinematogràfica d’aquest país amb produccions com Necesito dinero 1952 i Ahí…

El president Donald Trump destitueix Steve Bannon, al qual havia nomenat com un dels màxims responsables del Consell de Seguretat Nacional Bannon, cap de l’agència de notícies Breitbartcom, és considerat sovint com un dels artífexs de la victòria de Trump en les eleccions presidencials del 2016, però la seva agenda, d’extrema dreta és sovint qualificat de racista, d’antisemita i d’anar ferotgement en contra de la globalització, l’ha convertit en un soci incòmode per a Trump Molts dels membres del seu equip, especialment el cap de gabinet, John Kelly, s’oposen als seus punts de vista Steve…

Estudià ciències polítiques a l’Amherst College de Massachusetts Posteriorment treballà en una empresa turística de la seva famíla i el 1990 publicà una primera novella de misteri L’any 1995 publicà Deal Breaker , guanyadora del premi Anthony, la primera de les novelles protagonitzades per l’ex jugador de bàsquet convertit en detectiu ocasional Myron Bolitar La sèrie inclou també Drop Shot 1996, Fade Away 1996, premis Edgar Allan Poe i Shamus, Back Spin 1997, One False Move 1998, The Final Detail 1999, Darkest Fear 2000,  Promise Me 2006,  Long Lost 2009 i Live Wire 2011, premi…

Estudià música a Wilberforce i posteriorment, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Juilliard School de Nova York En un principi es dedicà als musicals, entre els quals algunes obres de G Gershwin com ara Porgy and Bess , i el 1957 participà, a San Francisco, en l’estrena nord-americana de Diàlegs de Carmelites El 1958 es presentà amb èxit a Verona, Viena i Londres, ciutat aquesta darrera on interpretà el paper d’Aïda, que el 1960 tornà a interpretar durant el seu debut al Teatro alla Scala de Milà El 1961 actuà per primer cop al Metropolitan de Nova York i a partir de…

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i…

El 15 de febrer, el Parlament en ple, compost per la Cambra de Representats i pel Senat, van escollir per unanimitat Anthony Carmona nou president del país A l’abril, la primera ministra Persad-Bissessar va haver de fer front a una crisi de govern, que es va resoldre amb la renúncia del ministre de Seguretat Nacional, Jack Warner, just després de fer-se pública una reprovació de la Federació Internacional de Futbol FIFA per enriquiment i frau durant la seva etapa com a vicepresident de l’organisme En l’àmbit econòmic, el sector energètic va continuar estancat i per això la…

Estudià al Royal College of Music del 1961 al 1965, on tingué com a mestres Anthony Hopkins piano, Peter Racine Fricker i John White composició Després estudià amb K Stockhausen a Colònia entre el 1965 i el 1966 Com a pianista, s’especialitzà en música comtemporània, camp en el qual obtingué un gran reconeixement Fou el primer compositor resident a Cambridge 1967 Les seves primeres obres combinen elements del renaixament musical anglès amb el serialisme a l’estil de Peter Maxwell Davies, com és palès en la Missa brevis , per a setze veus 1966-67 Més tard, la influència de…