Resultats de la cerca
Es mostren 1721 resultats
refugi de la Restanca

Refugi de la Restanca
© Simonjoan
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Naut Aran (Val d’Aran).
És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo
Valarties

Vista general del sector d’Arties (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Vall
Vall de la Vall d’Aran que forma la major part del terme de Salardú
, que davalla del massís del Montardo i en direcció SN aflueix a la Garona a la vila d’Arties.
És drenada pel arriu de Valarties Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties
Arròs

Vista parcial del poble d’Arròs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 956 m d’altitud, al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als Consells…
refugi de Colomers
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Naut Aran (Val d'Aran).
Situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, dins del circ de Colomèrs, al costat de l’Estanh Major de Colomèrs, a 2135 m d’altitud És propietat del Conselh Generau d’Aran i té una capacitat de 60 places Fou inaugurat l’any 2007 prop de l’emplaçament d’un antic refugi de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC anomenat Colomèrs I És punt de pas del GR-11 i de la ruta coneguda com a Carros de Foc que passa pels nou refugis del parc, i el circumden cims com la creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs o el tuc de Ratèra
aranès
Lingüística i sociolingüística
Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…
cometa de Montoliu

Circ de Montoliu, a la Vall d’Aràn
© Fototeca.cat
Vall del municipi de Salardú (Vall d’Aran), tributària de l’Unhòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Urets (2 512 m alt.), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc d’Er Òme
(2 703 m alt.), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de l Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2 360 m d’altitud, hi ha l' estany de Montoliu
literatura aranesa
Literatura
Literatura desenvolupada en aranès a la Vall d’Aran.
Tot i que lingüísticament la comarca és occitana, hom hi utilitzà com a llengua escrita, des de l’edat mitjana, un català més o menys occitanitzat, fins a la generalització, en època recent, del castellà El seu apartament cultural de Gascunya, que la francesització d’aquest país havia ja accentuat, culminà el 1805 amb el traspàs de la jurisdicció eclesiàstica de la vall del bisbat de Comenges al d’Urgell Tanmateix, fou precisament entre el clericat on es manifestà, els primers anys del s XX i com a repercussió de la renaixença catalana, un moviment de revaluació de la llengua local, que…
baronia de Lés

Capella de Sant Blai, de l’antiga baronia de Lés (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Lés (Vall d’Aran) que el 1478 fou concedida a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan
riu d’Antoni
Riu
Riu de la Vall d’Aran, al terme de Lés.
Neix a la serra que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica Comenges i aflueix a la Garona, per l’esquerra, poc abans de la vila de Lés
Betlan

Vista del poble de Betlan
© Abuelo Ramiro / Fotolia.com
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), al qual fou agregat el 1970.
Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, formà part del terçó de Marcatosa La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànics Dins l’antic terme hi ha els pobles d'Aubèrt, Montcorbau i Mont Els pocs documents que l’esmenten entre els anys 1278 i 1316 li diuen Bella, Bela, Bellano i Betlano En el plet de 1312 per recuperar la Vall d’Aran, el procurador del rei catalanoaragonès presentà duos libros seu missales ecclesiarum de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina