Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
reactiu de Tollen
Química
Solució aquosa amoniacal de nitrat d’argent (AgNO3), emprada per a la identifació d’aldehids, basada en la capacitat reductora d’aquests composts sobre l’ió argent (I), el qual fet es posa de manifest per l’aparició d’un precipitat negre constituït pel metall en el seu estat lliure: .
Si la reacció és duta a terme en un tub d’assaig la superfície del qual sigui ben neta, hom pot aconseguir que el metall es dipositi en forma de partícules molt fines sobre la superfície del vidre, la qual cosa origina el que hom coneix com a mirall d’argent
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre…
tornès
Numismàtica i sigil·lografia
Tipus monetaris d’argent i de billó encunyats a múltiples països d’Europa a partir del segle XIII, tot prenent la tipologia de la moneda tornesa francesa.
L’infant Ferran de Mallorca baté diners tornesos al principat d’Acaia el 1315 i Jaume III de Mallorca encunyà tornesos d’argent i de billó a Perpinyà el 1341
August
Anvers d’un denari romà d’argent amb l’efígie d’August (~25 aC)
© Fototeca.cat
Història
Primer emperador romà (27 aC-14 dC).
Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es…
bacina

Bacina d’argent del segle XVIII, procedent de Sant Pau del Camp, Barcelona
Museu Frederic Marès
Safata, plata, de metall, per a demanar almoina, portar aigua, etc.
moneda de tern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.
D’aquesta proporció dels metalls amb què feien l’aliatge és d’on prové el nom, puix que el contingut d’argent representava les tres dotzenes parts del total Fou conegut, particularment, el diner de tern diner
mètode de Volhard
Química
Procediment analític volumètric volumetria emprat per a la determinació directa de l’ió argent Ag(I), com també, per anàlisi indirecta, de diversos anions, com ara clorur (Cl-), bromur (Br-) i iodur (I-), introduït per J.Volhard l’any 1874.
Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic NH 4 SCN o potàssic KSCN i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferroIII L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent producte de solubilitat K s = 7,1 T × 10- 1 3 Ag + + SCN →AgSCN Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex…
franc
Economia
Antiga unitat monetària principal de França, establerta formalment per la Convenció Nacional (1795) amb una equivalència de 5 g d’argent.
L’any 1803 fou fixada una doble relació d’equivalència per a l’or i l’argent, fins a l’abandó definitiu del bimetallisme l’any 1877, que hom lligà el franc exclusivament a l’or En el decurs del s XIX el sistema monetari francès fou adoptat per la majoria d’estats europeus, i el franc fou emprat com a mitjà de pagament dels intercanvis exteriors dels membres de la Unió Monetària Llatina 1865 La Primera Guerra Mundial suposà la pèrdua del predomini del franc a Europa, i l’abandó del patró or el situà en un període de fortes fluctuacions Des del 1928, any de la reforma monetària de…
argentós | argentosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina