Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
pistola

Pistola automàtica Heckler & Koch P9S, d’acció doble
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, semiautomàtica o automàtica, generalment de petites dimensions, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i que va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata, que pot contenir un nombre variable de bales.
Una pistola semiautomàtica es carrega en accionar cap endarrere la part superior del canó, que és corredissa En una pistola automàtica , la força expansiva dels gasos produïts en disparar un tret és aprofitada per a expulsar la beina del projectil disparat, per a retornar el percussor a la posició de permetre un nou tret i per a introduir una nova bala a la recambra En aquestes pistoles els projectils són disparats un a un en prémer el gallet amb el dit Les pistoles, el pes de les quals no sol ésser superior a 1 kg, poden ésser de diversos calibres, però, llevat de les pistoles de poc abast…
esgrima

Material i pista per a les tres armes d'esgrima
© Fototeca.cat
Esport
Art de jugar i manejar l’espasa, el sabre o altres armes blanques per tal de tocar el contrari sense ésser tocat.
Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França, coincidint amb l’aparició…
minador | minadora
Militar
Soldat especialista en la manipulació de mines.
És una especialitat de l’arma d’enginyers, i comprèn tant la installació com la desactivació de camps de mines de terra, així com la guerra de mines, que és aquella en què hom colloca càrregues explosives en galeries subterrànies, dirigides contra objectius enemics
combat de Santa Maria d’Agost
Història
Fet d’armes ocorregut prop de Besalú (probablement a la vall de Llémena) entre les forces de Pere II de Catalunya-Aragó i un esquadró de l’exèrcit francès que Felip III de França havia introduït al Principat amb motiu de la Croada contra Catalunya.
L’atac francès, iniciat a trenc d’alba del 15 d’agost de 1285, després de l’èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d’ésser traspassat per una arma enemiga
culata
Militar
Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.
En les modernes armes portàtils, la culata és la part posterior de la caixa de l’arma i serveix per a agafar-la o recolzar-la En les armes pesades, com els canons i els obusos, és el cos posterior que conté la recambra, la tanca, etc
deposició
Història
Privació d’una dignitat o càrrec.
Fou utilitzada a l’edat mitjana com a arma de pressió sobre els sobirans Algunes vegades la noblesa revoltada recorria a la disposició del rei, com s’esdevingué amb Alfons X de Castella 1282 i Enric IV 1645 de Castella i amb Joan II de Catalunya-Aragó 1462
Heinz Guderian
Militar
Militar alemany.
S'especialitzà en l’ús dels tancs com a arma autònoma de la infanteria Durant la Segona Guerra Mundial manà les forces cuirassades del Tercer Reich a Polònia, Bèlgica, França i l’URSS però, derrotat davant Moscou 1941, fou destituït Escriví Erinnerungen eines Soldates ‘Memòries d’un soldat’, 1951
Antoni Correig i Massó
Literatura catalana
Poeta.
De formació autodidàctica, feu crítica artística i publicà, sobretot, reculls poètics, que giren entorn de Reus És autor d’ Els camins de cada hora 1935, L’arma i l’estel 1948, Poemes reusencs 1970, Coses que porten cua 1986, Temps de guerra apunts biogràfics 1999, Evocacions reusenques 2002, entre d’altres
,
pistola metralladora
Militar
Pistola de dimensions superiors a les normals, susceptible d’ésser allargada amb una culata sobreposada; va proveïda d’un carregador de petaca de més capacitat de projectils que el de les pistoles i és susceptible d’ésser disparada a trets o ràfegues, a causa del seu mecanisme, molt semblant al de les metralladores.
La pistola metralladora, que aparegué pels volts de 1918, té un abast eficaç entre 50 i 150 m i sol emprar munició de calibre 9 mm parabellum El paper d’aquesta mena d’arma s’ha vist reduït pel modern desenvolupament dels fusells automàtics, de molt més abast, més potència de foc i major precisió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina