Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
Suïssa aprova aplicar la legislació europea sobre possessió d’armes
Prop del 64% dels votants suïssos aproven en referèndum que el govern adopti la regulació de la Unió Europea sobre possessió d’armes Suïssa té una de les legislacions més laxes d’Europa en la matèria i s’estima que en prop d’un 50% de les llars hi ha armes de foc El referèndum és la resposta a les pressions de la UE perquè Suïssa que no n’és membre estableixi controls d’armament entre els particulars després dels atemptats de París 2015 Tanmateix, en el cas suís la normativa preveu certes exempcions
Dimiteix la ministra de Defensa dels Països Baixos
Jeanine Hennis-Plasschaert, ministra de Defensa dels Països Baixos, dimiteix del càrrec conjuntament amb el màxim comandament de l’exèrcit En el seu comunicat, Hennis-Plasschaert diu que assumeix plena responsabilitat i que actua en conseqüència per la mort de dos cascos blaus holandesos el 2016 en una missió de les Nacions Unides a Mali La comissió d’investigació independent va concloure que els dos soldats van morir per l’explosió d’una granada de mà pertanyent a un subministrament d’armament que no havia passat els controls de seguretat adequats
Wilhelm Giese
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i etnòleg.
Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13 Jahrhunderts ‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’, complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença Publicà moltes recensions de llibres catalans i collaborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis Romànics Fou membre…
Pere Palomares
Història
Dirigent agermanat.
Escrivà d’ofici El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l’armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva Aconseguí amb armes la rendició d’Elx i el seu agermanament Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d’Oriola El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l’exèrcit reialista batalla d'Oriola Caigut presoner, fou esquarterat l’endemà de la rendició de la ciutat
comboi
Militar
Conjunt de vehicles que transporten municions, queviures, armament, ferits, presoners, etc, convenientment escortats.
L’escorta o guàrdia encarregada de la seguretat del transport és distribuïda, sota el comandament d’un cap, entre l’avantguarda, la rereguarda, la protecció immediata situada tot al llarg del comboi i la força de reserva La gran longitud dels combois motoritzats en fa molt difícil la protecció
arma no letal
Militar
Arma destinada a incapacitar temporalment l’enemic però sense posar en perill la seva vida ni ferir-lo.
Malgrat que alguns gasos, com els irritants o els inhabilitants, encaixen en aquesta definició, el concepte d’arma no letal s’ha creat per referir-se a armes individuals destinades a substituir l’actual armament convencional basat en el disparament de projectils La més coneguda d’aquestes armes és el fusell làser, assajat per primer cop en combat per l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’Afganistan L’arma emet un raig làser que provoca ceguesa temporal i per tant impedeix que l’enemic continuï el combat o pugui fugir Encara no forma part de la dotació de cap exèrcit
gladiador
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_An2012_126bb.jpg)
Gladiadora romana conservada al Museu Arqueològic d’Hamburg
© Alfonso Mañas
Història
Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.
Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en el cas d'…
consell del Pacífic
Nom pel qual és conegut el tractat de seguretat del Pacífic signat per Austràlia, Nova Zelanda i els EUA.
Signat a San Francisco l’1 de setembre de 1951, i ratificat a l’abril de l’any següent, té l’origen en el projecte nord-americà de crear una organització anàloga a l’OTAN a l’àrea del Pacífic, sobretot arran de la guerra de Corea 1950 El principal organisme consultiu entre els estats membres és l’anomenat consell del Pacífic Els tres membres es garanteixen l’ajuda mútua i la consulta recíproca El 1986, la negativa de Nova Zelanda a acollir als seus ports vaixells amb armament nuclear, determinà la retirada d’aquest país de l’organització
decret d’Intervencions Especials
Decret promulgat per la Generalitat de Catalunya el 20 de novembre de 1937 que suposava la instauració d’una economia dirigida en determinats sectors o empreses.
La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia els motius d’intervenció eren irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Collectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sotssecretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a…
Buchenwald
Localitat
Localitat del land de Turíngia, prop de Weimar, Alemanya, on hi hagué un dels camps de concentració nazis més importants.
Vigent entre el juliol del 1937 i l’abril del 1945, no era un camp d’extermini pròpiament dit Vernichtungslager , sinó que fou concebut com a camp de presoners de guerra, dissidents polítics i jueus deportats d’altres països ocupats, especialment de Polònia, Hongria, Txecoslovàquia i l’URSS El nombre d’interns superava els 260000, dels quals uns 56000 moriren executats, per desnutrició o per malalties Des del 1943 els interns foren forçats a treballar en la indústria de l’armament Fou utilitzat en 1945-50 per l’administració militar soviètica com a camp d’internament, i en aquests anys hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina