Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Grup Parpalló
Pintura
Grup d’artistes format a València el 1957.
Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista
Grup Taüll
Grup d’artistes creat a Barcelona el 1955.
Era format per Marc Aleu , Modest Cuixart , Josep Guinovart , Jordi Mercadé , Jaume Muxart , Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra
wagnerisme
Música
Corrent integrat per músics i altres artistes i intel·lectuals en defensa de l’obra de R. Wagner.
Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels…
quadre
Conjunt d’artistes que treballen plegats en un espectacle.
Keldermans
Família d’artistes flamencs dels ss XV i XVI.
Jan I — Brusselles 1425 treballà al palau episcopal de Lovaina Jan II — Malines 1445, fill de l’anterior, treballà a Sant Pere de Lovaina El seu fill Andries — Malines 1481 començà la torre de Malines Anthonis Malines 1460 — 1512, fill seu, acabà la torre de Malines Rombout Malines 1460 — Anvers 1531, fill d’Anthonis, és autor de Nostra Senyora i Sant Pere d’Anvers i Santa Caterina de Hoosgstraten
Section d’Or
Grup d’artistes cubistes format a París el 1912.
Rebutjaven la perspectiva clàssica a favor de morfologies cubogeomètriques planes per tal de fer una anàlisi geomètrica de la realitat En foren membres JMetzinger, AGleizes, RLa Fresnaye, FLéger, FPicabia, MDuchamp, FKupka i FVillon, els quals, en la transició del cubisme analític al sintètic, acceptaren influències del fauvisme i del futurisme, per tal de representar la vida en tota la seva riquesa de color i de dinamisme, abandonant els colors apagats del cubisme dels anys anteriors La Section d’Or tingué una vida curta, car la Primera Guerra Mundial dispersà el grup definitivament
Sofonisba Anguissola
Pintura
Pintora italiana, la més gran de sis germanes artistes.
Aconseguí una certa anomenada com a retratista i fou convidada a la cort de Felip II de Castella 1559, on fou influïda per l’escola espanyola Exercí influència sobre Anton van Dyck, que la conegué A la seva vellesa quedà cega Hi ha obres seves als museus de Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric, Viena, etc
WPA
Sociologia
Sigla de Works Progress Administration, acció federal nord-americana (1935-43), dita també Federal Art Project, gestada a partir de l’anterior empresa (Public Works of Art Project).
S'encaminà a donar feina als artistes plàstics durant els anys de la depressió Bé que els camps d’acció foren diversos —disseny, fotografia, didàctica de l’art— i que el pla englobà uns quatre-mil artistes, el vessant més espectacular fou el de la pintura mural, que potencià la tendència preexistent American Scene Painting La WPA es caracteritzà, però, per l’eclecticisme, i donà suport tant a artistes figuratius com abstractes, així com, en el pla ideològic, tant a artistes d’un realisme social influït pel muralisme mexicà com a …
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben sovint pintats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina