Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
capitalisme popular
Economia
Conjunt de mesures, típiques d’un estadi avançat del desenvolupament capitalista, que tenen com a finalitat l’eliminació de la lluita de classes i la integració del proletariat en el sistema.
Les més freqüents són l’accionariat obrer, la cogestió, la generalització de les assegurances socials, els convenis collectius, etc, les quals mesures sovint van acompanyades per un control del dret de vaga El concepte, d’escassa coherència interna, ha estat forjat en la darrera postguerra, de manera especial als països desenvolupats de l’Europa occidental i de l’Amèrica del Nord, per a designar les mesures preses pels grups de pressió per a modificar la relació de forces dins el capitalisme sense alterar de manera essencial ni la propietat privada dels mitjans de producció i,…
Rafael Gay de Montellà
Història del dret
Advocat i jurisconsult.
S'afilià a les joventuts de Lliga Catalana S'especialitzà en dret mercantil Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona Escriví sobre règim d’aigües, assegurances marítimes, legislació bancària, societats anònimes i de responsabilitat limitada i legislació aeronàutica Prontuario de la jurisprudencia mercantil 1924, La vida financera de les societats mercantils 1928, Tratado de la legislación comercial española 1930, Código de Comercio español comentado 1936, Autarquia 1940 i…
Joan Alexandre de Larrard i Claveria
Economia
Comerciant matriculat (1794).
Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…
Enric Ràfols i Parés
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
El 1876 s’establí a l’Uruguai Treballà com a viatjant per a la companyia d’assegurances Standard Life Insurance i, més tard, fou propietari d’una tipografia El 1885 fundà, amb altres catalans, a Montevideo, la revista “La Gralla” 1885-88, escrita en català, de la qual fou director fins el 1886 Hi collaborà assiduament amb articles signats amb el pseudònim de Slofar El mateix 1886 fou elegit vocal bibliotecari de la comissió directiva de la de la Societat Catalanista Rat Penat, encarregada de redactar el reglament del seu funcionament, de la qual eren membres, entre altres, Josep…
Francesc Xavier Fontanelles i Calaf
Economia
Comerciant de colonials, primer marquès de Casa Fontanelles (1849).
El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per…
esperança de vida
Sociologia
Perspectiva mitjana de durada de la vida d’una persona.
És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d’una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat Per a poblacions actuals té sempre el caràcter d’estimació, car caldria preveure com evolucionaran en el futur les taxes de mortalitat per edats El seu coneixement és d’un gran interès, sobretot per a les companyies d’assegurances A nivell comparatiu, l’esperança de vida se sol utilitzar, en relació amb els nounats, com a índex socioeconòmic molt precís, puix que reflecteix el desenvolupament medicosanitari d’una…
V.E. Garcia Marià
Excursionisme
Excursionista.
Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursio-nista Barcelonès És una de les grans referències de l’excursionisme català Accedí a la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya l’any 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, des d’on establí les bases per a les assegurances en els accidents excursionistes de muntanya, esquí o viatges collectius organitzats per les seves entitats Fou un dels pioners del concepte de l’excursionisme esportiu i collaborà en la primera cursa de muntanya que, entre els anys 1915 i 1929, travessà el Montseny d’…
exportació
Economia
Béns i serveis d’un país que en són exportats.
Quan les transaccions són fetes amb mercaderies, hom parla d' exportacions visibles , i d' invisibles quan hom fa un servei assegurances, interessos, nolis, etc per compte d’un altre país El pagament d’aquestes exportacions corrents es fa efectiu a curt termini, ja sia amb diners o amb altres béns i serveis les exportacions de capital , al contrari, tenen com a objectiu l’obtenció d’un rendiment a llarg termini La importància que hom concedeix al manteniment d’un saldo favorable en la balança comercial ha impulsat l’establiment de mesures, per part dels governs, per afavorir la…
Fèlix Millet i Maristany
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític, financer i mecenes.
Fou president i un dels principals animadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Dirigí durant una època El Matí Arran de la Guerra Civil, veient-se amenaçat fugí de Barcelona Salvat per la Generalitat, s’establí a la zona nacional, a Sevilla Des del 1939 es dedicà a les assegurances i fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba Després residí a Madrid i s’incorporà al món de les finances En retornar a Barcelona fou president de l’Orfeó Català i fundador i…
Antoni Dot i Arxer
Història
Política
Polític i empresari.
Feu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la Universitat de Montpeller Fundà la Revista d’Olot 1926 i els setmanaris Acció Ciutadana 1930 i Esquerra 1934 Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana 1931, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya 1932 i director general d’assistència social 1937-39 El 1942 s’exilià a Mèxic, on creà l’empresa d’assegurances Dot e Hijos y Asociados Actuà dinàmicament en la vida política i cultural catalana de l’exili Fou vicepresident de l’Orfeó Català de Mèxic i també president de l’Institut Català de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina