Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
Sant Llorenç de Lleida

Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana segle XIII, fou acabada ja en estil gòtic segle XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
predicable
Lògica
Cadascun dels modes segons els quals el predicat és atribuït al subjecte d’una proposició.
La lògica tradicional, a partir de Porfiri, ha establert com a predicables el gènere, l’espècie, la diferència específica, el propi i l’accident
drama de miracle
Música
Representació dramàtica d’algun miracle atribuït a la Mare de Déu o a un sant.
Entre els més antics destaquen els quatre amb textos en llatí basats en fets miraculosos de sant Nicolau que figuren en el llibre de representacions de Fleury, del segle XIII Els més coneguts són Les miracles de Notre Dame , una collecció de quaranta miracles del manuscrit de París Bibliothèque Nationale, fr 819-820, suposadament representats a París pel gremi de joiers entre gener i febrer del 1339 i el 1382 La part musical incloïa, entre altres peces del repertori vocal, setanta-dos rondós, nou motets, cinc tedèums, tres Regina caeli , tres Ave Regina caelorum i dos himnes en llatí com a…
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes
llibre de les Lamentacions
Llibre de la Bíblia, recull de cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem l’any 586 aC.
Fora de la darrera, cadascuna consta de vint-i-dues estrofes, començades alfabèticament amb les lletres hebrees Enmig del to profund de dol, afloren, sobretot en la darrera, el penediment i l’esperança Tradicionalment atribuït a Jeremies, és probablement obra de diversos autors El 2015 hom descobrí a Qumrān la versió més antiga coneguda, datada entre els anys 30 aC i 70 dC
Gelasi I
Cristianisme
Papa (492-496).
Bon teòleg, polemitzà a favor del concili de Calcedònia i del primat romà i en contra del pelagianisme i del maniqueisme Conegut pels seus tractats teològics, les seves obres foren sovint extractades per les colleccions canòniques medievals i hom li ha atribuït indegudament alguns escrits com l’anomenat decret gelasià o el sacramentari gelasià La seva festa se celebra el 21 de novembre
Carlo Zeno
Història
Militar
Gran almirall de Venècia.
En les guerres contra Venècia es destacà especialment en l’alliberament de la ciutat de Chioggia, i també en els combats a la Mediterrània oriental, on foragità els genovesos de Xipre Els seus germans Antonio Zeno i Niccolò Zeno eren també navegants, però el viatge que els fou atribuït a partir del s XVI fins a les illes Fèroe i Grenlàndia sembla fals
Ya‘aqob ben Šešet
Esoterisme
Judaisme
< Cabalista jueu, deixeble d’Iṣḥaq el Cec de Provença i un dels principals mestres del cercle de Girona.
El 1243 compongué el llibre Ša'ar ha-Šamaym ‘La Porta del Cel’, en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mešib Debarim Nekoḥim , i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ha-Bitaḥon , que ha estat atribuït a diversos autors
Àlbar de Còrdova
Literatura
Escriptor mossàrab cristià molt influent a Còrdova al segle IX.
Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament
Llibre de tres
Literatura catalana
Recull d’aforismes humorístics que parodia la tècnica de les tríades, pròpia de certs enunciats sapiencials, procedent de determinats versicles paramiològics dels proverbis de Salomó.
Cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius relacionats amb l’home La majoria tenen caràcter satíric Redactat, segons Riquer, entre el 1380 i el 1396 i imprès abans del 1498, ha estat atribuït a Anselm Turmeda per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments Bibliografia Riquer, M de 1997 Llull, R Llibre de tres Barcelona, Quaderns Crema
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina