Resultats de la cerca

Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general i la collaboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100 000 persones

Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins

Fou redactor de La Veu de Catalunya , i del 1910 al 1918 en fou redactor en cap collaborà també a La Ilustració Catalana , Garba , Teatralia , Cu-cut , etc, i dirigí En Patufet després d’Aureli Capmany Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1907 Autor dramàtic, començà la seva producció amb la tragèdia curta La Jove 1907, seguida de les comèdies Les angúnies del repòs , La fortuna boja , Les arrels , etc Cal destacar-ne també l’obra novellística El fill de la nit , L’esquirol 1897 i Els habitants de la lluna

Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona…

Fou sacerdot del déu Elagabal a Èmesa, on vivia la seva família, relegada de Roma La seva àvia, Júlia Mesa, el féu passar com a fill natural de Caracalla i fou proclamat emperador per l’exèrcit amb el nom de Marc Aureli Antoní El 219 arribà a Roma i, deixant el govern a la seva àvia, hi introduí el culte del seu déu Sol invictus i es lliurà a la disbauxa Assassinat pels pretorians, el succeí Alexandre Sever , que ja havia estat associat al tron La seva figura ha estat tractada per alguns autors teatrals Déodat de Séverac compongué l’oratori Héliogabale 1910

Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura…

Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les…

Subtitulada “Portantveu dels catalans de Mèxic”, s’edità en català entre el 1962 i el 1974, i en sortiren 51 números Pel que fa al seu contingut, tenia informació sobre notícies de l’entitat, de Catalunya i de l’exili, a més de reportatges i treballs literaris Fou dirigida per Joan Potau, posteriorment per Ricard Altaba i finalment passà a dependre de l’Institut Català de Cultura, presidit per Antoni Dot Arxer Entre els nombrosos collaboradors catalans, tant de l’exili de Mèxic com de Catalunya, cal esmentar Lluís Nicolau d’Olwer, Marcel Santaló, Ramon Xirau, Carles Muñoz…

La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona amb el mestre Massià i el violinista i director de cor Enric Ribó L’any 1967 ingressà a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou violí concertino Guardonat amb el premi Isidro Gienes 1968, a partir del 1970 fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou també concertino Formà part del Quartet Sonor 1973-94, compost per Mercè Serrat, amb la qual era casat i que també era membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Pere Busquets i Aureli Vila, amb qui interpretà obres del repertori clàssic i…