Resultats de la cerca

Especialista en literatures africanes Després dels seus dos primers llibres amb temes europeus, conformà tota la seva obra al voltant de la problemàtica africana, sobretot del Cap Verd, on va viure molts anys Professor de literatures africanes a la facultat de lletres de Lisboa i director de la revista Àfrica , la seva obra de ficció va des dels contes de Grei 1944 i Morna 1948, passant per la novella A Casa dos Motas 1956, fins a obres com Morabeza 1958, Hora di bai 1962, Voz de prisão 1971, Terra trazida 1972, i estudis sobre les literatures africanes, com A aventura crioula…

Autor d’una sèrie d’obres de signe experimental, que participen de la creació pura, la intertextualitat generativa, la traducció i el mestissatge interdisciplinari Fosca endins 1993, Poemes mínims 1995 segona edició ampliada, 2001, Cima branca 1995, Quadern rimbaldià 1996, Llibre d’amiga 1998, Blanc 1998, Escriptura geomètrica, escriptura fractal 1999, Fulgor 2002 i Ut pictura poesis 2005 En definitiva, aquestes obres pertanyen a un cicle total articulat en tretze seccions La tretzena part, una reescriptura del conjunt, ha estat publicada a Mèxic, en la versió de l’autor el 2001, amb el títol…

Inicià els estudis de violí a la seva ciutat natal amb H Groth, que més tard perfeccionà a París amb Pierre Baillot A la capital francesa també fou alumne d’A Reicha, que l’inicià en el camp de la composició Havent completat la seva formació, retornà a Oslo, on destacà com a director d’òperes al Liceu Musical i també com a intèrpret virtuós del violí Dins el catàleg de la seva obra cal destacar, sobretot, el singspiel Fjeldeventyret 'Aventura a la muntanya', 1824, sobre un text de HA Bjerregaard Aquesta obra mostra una personal adaptació del folklore noruec gràcies a una…

En esquí aquàtic fou recordista d’Europa i estatal en la modalitat de velocitat a peus nus 1977 i guanyà la Travessia Mallorca-Barcelona amb Janot Diamant 1980 i la Volta a Espanya amb Domingo Ramos i Paco Martínez 1983 Com a judoka competí representant el club Judo Ventura en la categoria de més de 95 kg Es proclamà campió d’Espanya de judo universitari 1981 Integrà l’equip de la Federació Catalana de Judo El 1984 ocupà el càrrec de president de la Federació de Judo Universitari D’altra banda, integrà l’equip preolímpic de vela 1986 i guanyà el Camel Trophy juntament amb Jaime Puig 1987 En…

Els anys en què estudiava arquitectura s’introduí en el cinema amateur, i realitzà videos experimentals Posteriorment treballà en televisió i publicitat El 1990 fundà O2 Filmes, que es convertí en la productora de cinema publicitari més important del Brasil Debutà en el cinema amb Menino Maluquinho 2 A Aventura 1998, al qual seguiren Domésticas 2001 i Cidade de Deus 2003, film gairebé documental sobre els barris marginals a les grans ciutats brasileres basat en la novella homònima de P Lins i que obtingué una gran acollida internacional fou nominat a quatre Òscars Posteriorment rodà The…

El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació ahistòrica on només és possible…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i empreses…

Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva activitat crítica en obres com…