Resultats de la cerca

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística La Tomasa  i L’Avi , que dirigí, La Bugadera  i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs

Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929

Bartomeu Olives dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica Possible germà seu fou Jaume Olives , també cartògraf, actiu a Nàpols, pare de Domènec Olives —que en les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes— i avi de Joan Olives , autor d’un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat

Fill de Suttarna II, pujà al tron després de l’assassinat del seu germà Artaššumara Casà la seva filla, Tadu-Ḫepa, amb Amenhotep III, i continuà així la política proegípcia iniciada pel seu avi Artatama I 1450 aC Derrotat, però, per Šuppiluliumaš I ~1365 aC, perdé les possessions síries de Karkamiş, Alep, Mukiš, els països Nuḫaš, Neya, Araḫtu i Ukulzat en una nova derrota ~1355 aC perdé la resta dels dominis, amb la capital de Mitanni Waššuganni Fou assassinat pel seu fill Kurtiwaza

Inicialment mirada amb desconfiança per Lluís XIV de França, avi del rei, pel fet d’ésser italiana, hom nomenà cambrera major la princesa dels Orsini, per tal que la controlés Arran de la guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V

Estigué molt vinculat al municipi penedesenc de l’Arboç L’any 1926 fou director de l’Orquestrina Catalana, i després de la Guerra Civil amplià la seva activitat al Vendrell, on estigué al capdavant de l’Orquestrina Melodia, que reestructurà i convertí en cobla Ha estat, però, en l’àmbit del sardanisme on el seu nom ha transcendit a tot Catalunya, amb peces com La Festa de Sant Julià , L’Avi Andreu o L’Amic Jornet , que han gaudit d’una notable acceptació popular

Publicà nombroses biografies i monografies, entre les quals sobresurten Historia y crítica de las exposiciones Nacionales de Bellas Artes 1948, reeditada, El pintor Jiménez Aranda 1972, —el seu avi—, Los paisajistas catalanes 1975 i la més completa monografia sobre La vida y la obra de Joaquín Sorolla 1953, reeditada, a més de la del deixeble d’aquest, Ferran Cabrera i Cantó 1945 Fou acadèmic de Bellas Artes de Sevilla i de Còrdova i membre de la Hispanic Society of America i del Patronat Sorolla

Començà escrivint en llengua castellana una collecció de poesies, Un libro 1878, i un assaig sobre els set pecats capitals 1883 Acabats els estudis de magisteri, el 1888, escriví molts treballs pedagògics Amb La rondalla de l’avi guanyà la flor natural en el certamen convocat pel Centre Moral Instructiu de Gràcia en memòria del rei Jaume I 1907, i després obtingué una setantena de premis en diversos certàmens, per poemes de temàtica romàntica i religiosa, alguns dels quals foren recollits a “Lectura Popular” 1919

Fou deixeble de Bonaventura Frigola S’inicià a deu anys amb l’Orquestra Juvenil, i més tard 1895, amb La Farnense Poc després es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on fou component de l’Orquestra Garreta La influència de Juli Garreta fou fonamental en la seva trajectòria, i tots dos formaren part del cercle amateur de música de cambra que es reunia a casa de Jaume Rovira L’any 1912 dirigí la cobla orquestra La Principal de Palafrugell i el 1920 entrà com a director de la Selvatana Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fundà la Cobla Barcelona , de la qual esdevingué representant i, el…

Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona