Resultats de la cerca
Es mostren 548 resultats
Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Escultor.
Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la…
Paolo Soleri
Arquitectura
Escultura
Urbanisme
Arquitecte, escultor i urbanista italià.
L’any 1946 es graduà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Torí El 1947 anà als Estats Units, on treballà amb Frank Lloyd Wright, pel qual fou molt influït Hi projectà un pont que fou exposat pel Museum of Modern Art Retornà a Itàlia 1950 i, després de dissenyar una fàbrica de ceràmica a Vietri sul Mare Salern, de cinc pisos comunicats per rampes en espiral, s’establí definitivament als Estats Units l’any 1956 Al desert d’Arizona portà a la pràctica l’únic dels seus projectes visionaris, el complex urbanístic d’habitatges Arcosanti, una vasta edificació de formigó i acer capaç d’…
Joan Genovés i Candel
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles El 1950 guanyà una medalla d’or a l’Exposició d’Art Universitari de València Fou membre de diversos grups d’avantguarda durant el franquisme, com ara Els Set 1949, el Grup Parpalló 1956 i Hondo 1960 El 1957 anà a França, als Països Baixos i a Bèlgica Exposà nombroses vegades des del 1956, especialment a Madrid Després d’una etapa informalista, abordà un neofigurativisme exposició del grup Hondo, a Madrid, el 1961 en què compaginava l’interès per la denúncia social, propi de l’època, amb un evident desig d’assolir una bellesa plàstica La seva…
Evarist Móra i Rosselló
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, cartellista i decorador.
Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal
Rafael Canogar
Pintura
Pseudònim del pintor castellà Rafael García Gómez.
Es formà a l’estudi de Vázquez Díaz 1948-53 El 1957 participà en la fundació del grup El Paso Passà una etapa informalista, de gestació Des del 1963 treballà dins el nou realisme, amb imatgeria procedent dels mitjans de comunicació Les obres d’aquesta etapa acusen una forta intenció crítica Destaquen les imatges de cossos torturats dibuixades amb jocs de llums i ombres A partir del 1975 retorna a una abstracció geometritzant en la qual el color esdevé un element important Obtingué el gran premi de la Biennal de São Paulo 1971 i el “Premio Nacional de Artes Plásticas” 1982
Ricard Tàrrega i Viladoms
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, fou deixeble de NRaurich i JMir Amplià estudis a París i Amsterdam Es presentà el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, ciutat on ha anat exposant, així com a Madrid, Venècia Biennal, Bilbao, Sant Sebastià, etc A través de l’acadèmia del seu nom ha tingut una àmplia tasca docent És sobretot paisatgista, destacat pels seus horitzons amplis, tècnicament perfecte però arrelat de ple en l’estil naturalista del s XIX El seu germà Miquel ATàrrega i Viladoms Barcelona 1908, arquitecte titulat el 1941, és autor d’edificis com els cinemes “Pelayo” i Niça de Barcelona
Emilio Tadini
Pintura
Pintor italià.
Començà el 1947 com a poeta i crític d’art a la revista Il Politecnico, dirigida per Elio Vittorini, però posteriorment es dedicà a la pintura Els seus quadres i la seva obra en general ofereixen aspectes surrealistes, en el sentit que presenta objectes d’ús quotidià però definits d’una manera irreal, tal com fa amb els seus personatges, mancats de tota mena de precisions Exposà individualment a partir del 1961, i el 1978 i el 1982 participà a la Biennal de Venècia Durant molts anys exercí també la crítica d’art al Corriere della Sera
Francis Bacon

Francis Bacon, c. 1967
Photo: John Deakin © The Estate of Francis Bacon. All rights reserved. DACS 2023
Pintura
Pintor irlandès, resident a Anglaterra.
Començà a pintar vers l’any 1930, durant algun temps en companyia de Graham Sutherland Destruí bona part de la seva obra anterior a 1944 El 1949 feu la primera exposició personal La biennal de Venècia presentà, el 1954, un gran conjunt de la seva obra Expressionista, aprofità una tècnica abstracta per a les seves visions angoixoses d’allucinació i de destrucció, amb personatges mig desfets, ferits i, sovint, cridant En contrast amb la violència dels temes, els seus colors són suaus És considerat un dels clàssics de la pintura contemporània, i actualment és objecte constant d’…
Travessa Matagalls-Montserrat
Curses de muntanya i d’orientació
Caminada d’alta resistència.
Organitzada pel Club Excursionista de Gràcia, es creà el 1972 en memòria del mossèn Jaume Oliveras Brossa És un tipus de cursa de muntanya, puntuable per a la Copa Catalana de caminades de resistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que va de la serralada del Montseny al massís de Montserrat Fou biennal i des del 1989 s’organitza anualment El 1998 la sortida es desplaçà a Collformic, al peu del Matagalls La distància és de 81,05 km, que cal cobrir en menys de vint-i-quatre hores, i ha aplegat al voltant de tres mil participants
digital

Digitalis lutea
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o de tija llenyosa, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles grosses, alternes, amb flors pentàmeres, en forma de didal, disposades en raïms terminals unilaterals, i amb fruits en càpsula bilocular de dehiscència septicida.
La digital groga Dlutea , planta perenne de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles lanceolades i de flors grogues, creix en boscs, vores de torrents i vessants pedregosos d’una gran part d’Europa La digital purpúria o didalera Dpurpurea és una planta biennal o perenne, alta de 50 a 150 cm, dreta, robusta i de fulles ovades o oblongues, poc o molt tomentoses per la cara inferior, i de flors purpúries Viu en boscs clars, roquissars, etc A Catalunya únicament creix, en poca quantitat, als Pirineus Planta rica en digitalina i altres glucòsids gitoxina, gitalina, té unes destacades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
