Resultats de la cerca

La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir, una combinació…

Inicialment s’escrivien exclusivament per a llaüt, però posteriorment esdevingueren peces per a conjunt de cambra A Itàlia, el terme s’aplicà en un primer moment a qualsevol dansa d’origen estranger, tant si era un ballo francese com un bal boemo o, molt especialment, un balletto tedesco , d’on prové l’estreta relació amb l' allemande , dansa de la qual a penes es podia distingir en aquella època A poc a poc, se n’anaren concretant les característiques compàs binari -ocasionalment ternari-, tempo molt variable -des de largo fins a presto -, forma binària amb repeticions, estil…

Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…

Va estretament unit a la tradició poeticolitúrgica Així, cal esmentar, ja als segles II-III, els himnes de Bardesanes, a Edessa, compostos per a ser cantats a l’església, i, posteriorment, i per a contrarestar la doctrina poc ortodoxa de Bardesanes, els himnes de sant Efrem de Nísibis segle IV, a la mateixa Edessa Les principals formes himnòdiques cantades en les esglésies de tradició siríaca són memra , madraixa , 'onita , soguita , 'enyana i tesbohta Com en la tradició bizantina, també la música litúrgica siríaca coneix el sistema de vuit tons o modes, l' okt´oekhos , del qual, en la…

El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació 1320 Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant Aparegueren les barres de compàs Cal esmentar també…

Es creu que deriva de la jota Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles El compàs és ternari, mentre que el del cant molt…

Es caracteritza pel començament anacrústic i una estructura regular en dues seccions amb frases de dos a quatre compassos La seva coreografia utilitzava els mateixos passos que el minuet -tot i que executats de manera més ràpida- En la seva modalitat més simple, però, era ballada per diverses parelles a la manera de la contradansa Era freqüent l’ús de l’hemiòlia, especialment a les cadències de final de secció Amb el mateix nom de passepied fou coneguda al segle XVI un tipus de dansa ràpida de metre binari -amb frases de tres compassos, seguint el model de la branle -,…

Presumptament derivà d’una dansa popular provençal, tot prenent el seu nom de l’instrument membranòfon homònim tamborí amb el qual s’acompanyava juntament amb el galoubet flabiol La dansa estilitzada es caracteritza per una textura que emula la de la parella instrumental esmentada, amb un baix ostinato d’una sola nota usualment la tònica i una animada melodia a la part superior En foren famosos els exemples en òperes i ballets de JPh Rameau

El seu nom prové de la tornada onomatopeica rigodon-rigodaina Als segles XVII i XVIII esdevingué una dansa cortesana molt semblant a la bourrée , popular a França, Alemanya i, especialment, a Anglaterra La versió estilitzada d’aquesta dansa es caracteritza per l’ús inicial de l’anacrusi i, sovint, per la seva forma binària, amb frases de quatre o vuit compassos N’existeixen nombrosos exemples per a teclat i per a llaüt Al segle XVIII, i molt especialment a França, el rigodon s’integrà en formes compostes, com ara el ballet o l’òpera H Desmarets, AC Destouches, A Campra, R Keiser, JPh Rameau…