Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
śvetâmbara
Jainisme
Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, caracteritzada per l’hàbit blanc que porten els monjos i les monges, fet que els oposa als digambara
.
Coneguts ja al s I aC, sembla que la separació definitiva data del concili de Valabhī s VI, en què el cànon śvetâmbara rebé la redacció final
coda
Música
Secció o passatge de caràcter conclusiu que s’afegeix al final d’una peça amb l’objectiu de reforçar la sensació d’acabament.
La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció conclusiva -com…
superposició
Dret administratiu
En les concessions mineres, nova concessió que hom atorga quan n’és desconeguda una d’anterior sobre el mateix terreny.
El seu valor serà nul en la part sobreposada a la més antiga i hom haurà de retornar als concessionaris el cànon satisfet per les pertinences declarades nulles
privilegi clerical
Dret canònic
Immunitat personal per la qual tota persona que deliberadament i sense causa eximent (com ignorància, legítima defensa, falta d’intenció) causi una ofensa greu i externa a un clergue (excepte si és un indigne: bígam, incestuós, criminal) cau en excomunió reservada al papa.
El mateix privilegi s’estén als monjos i religiosos Recollit en el codi de dret canònic, fou ja promulgat en el cànon catorze del concili II del Laterà 1179
vela llatina
Vela
Modalitat de la vela practicada amb una embarcació menor moguda per mitjà d’una o més veles llatines.
Es distingeix la vela llatina lliure de la vela llatina tradicional, depenent de si les embarcacions han estat dotades de sistemes moderns respecte al cànon tradicional establert o no
consegüent
Música
Veu que continua el cànon imitant la veu inicial.
També rep el nom de comes en llatí, ’company' La veu inicial imitada s’anomena dux en llatí, ’conductor' o antecedent
politonalitat
Música
Recurs musical propi del segle XX consistent a utilitzar diverses tonalitats sobreposades simultàniament.
El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i…
resposta
Música
En la fuga, imitació del subjecte o antecedent sobre un altre grau de l’escala.
Aquesta resposta no pot ésser mai un cànon, car les funcions tonals de la fuga estan invertides, però no pas canviades La tònica del subjecte és la dominant de la resposta, i a l’inrevés
bé d’ús públic
Dret
Bé de domini públic destinat directament a ús general (camins, carrers, parcs, fonts etc).
Aquesta utilització sol ésser comuna i general, bé que en determinats casos pot ésser privativa d’algú mitjançant l’atorgament per l’administració pública d’una concessió i el pagament d’una taxa o cànon