Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Roubaix i posterioment amplià la seva formació al Conservatori de París, on es diplomà amb un primer premi Formà part de l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo i també d’algunes de les orquestres més importants de la capital francesa, com ara l’Orquestra de Concerts Lamoureux i l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i les de l’Òpera Còmica i de l’Òpera de París, de la qual fou solista Parallelament a aquestes activitats, es dedicà a la docència, que exercí primer a l’Institut des Hautes Études Musicales de Montreux i després al Conservatori de París 1978-98…

Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, posteriorment estudià al Trinity College de Dublín El 1967 es nacionalitzà irlandès De les seves obres, caracteritzades per bones dosis de fantasia i un humor de vegades qualificat de groller, cal destacar la novella còmica  The Ginger Man 1955, amb la qual obtingué notorietat, a la qual seguiren A Singular Man 1963, The Saddest Summer of Samuel 1966, The Onion Eaters 1971, Fairy Tales of New York 1973 i la trilogia sobre un vagabund  The Destinies of Darcy Dancer, Gentleman 1977, Further in the Life and Destinies of Darcy Dancer,…

Estudià música a Lió i debutà el 1912 a l’Òpera Còmica de París com a Micaela Carmen Especialitzada en el repertori d’òpera i opereta francesa, actuà amb èxit en obres de G Bizet, G Charpentier i J Massenet, i també feu incursions en l’òpera italiana, amb autors com G Puccini, R Leoncavallo o O Respighi Debutà la temporada 1916-17 al Teatro alla Scala de Milà, on cantà diverses òperes italianes, franceses i alemanyes El 1916 es presentà amb Faust al Teatro Colón de Buenos Aires, escenari que revisità al llarg dels vint anys següents El 1920 interpretà el paper titular de Thaïs J Massenet a…

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi el seu…

Emigrà a París amb la seva família durant la revolució soviètica i estudià cant a la capital francesa El 1930 debutà a Chicago amb Lorenzaccio E Moret i el 1933 protagonitzà Carmen a l’Òpera Còmica de París El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York amb el paper titular de Mignon , escenari on posteriorment actuà en diverses òperes de V Bellini i G Bizet, entre d’altres Especialitzada en els papers operístics de la lírica francesa, també cantà obres de compositors del segle XX com ara I Stravinsky -el 1951 fou Baba the Turk en l’estrena a Venècia de The Rake’s progress -…

Inicià la seva carrera el 1870 com a cantant als cabarets parisencs Al final del 1873 fou contractat al Teatre Bouffes-Parisiens, on participà en l’estrena de Madame l’archiduc i d’altres operetes d’Offenbach El 1877 actuà al Teatre de l’Òpera Còmica amb Les noces de Jeannette de Massé, actuació que inaugurà una carrera de més de trenta anys en aquest escenari Encara que també interpretà papers seriosos, com el de pare a Louise de G Charpentier, durant la seva llarguíssima trajectòria artística s’especialitzà en personatges còmics com Papageno, Fígaro, Sancho i Falstaff, i fins i…

Estudià música a Saint Cloud, i entre el 1927 i el 1939 amplià la seva formació al Conservatori de París Posteriorment rebé lliçons de J Fourestier, i el 1930 debutà a Amsterdam com a Orestes Ifigènia a Tàurida sota la direcció de P Monteux El mateix any fou contractat com a primer baríton a l’Òpera Còmica de París, on interpretà papers operístics de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, R Wagner i A Thomas, entre d’altres El 1943 debutà al Metropolitan de Nova York, i fins el 1959 hi romangué com a membre estable de la seva companyia, destacant-se especialment en papers d’òperes…

Fou deixeble de Charles Koechlin, amb qui estudià composició a l’Escola d’Arcueil En 1924-25 dirigí orquestres per als Ballets Suédois de París, i del 1925 al 1929, per als Ballets Russos Després del seu pas per la Société de Musique d’Autrefois, el 1934 ingressà a la Ràdio de París i el 1936 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de París i de l’Òpera Còmica Després de la guerra fou convidat a l’Òpera Garnier, la BBC i l’Orquestra Nacional de França Fundà, al final dels anys quaranta, l’Associació Francesa de Músics Progressistes i es dedicà especialment a la música…

Estudià al conservatori de Praga i durant la seva època d’estudiant fou un dels fundadors del Quartet Smetana A partir del 1947 es dedicà plenament a la direcció i l’any següent s’incorporà com a director assistent a la Filharmònica Txeca Del 1951 al 1954 dirigí l’Orquestra Simfònica de Karlovy Vary i els dos anys següents, la Simfònica de Brno El 1956 es convertí en primer director de la Simfònica de Praga i durant aquest període també treballà regularment a l’Òpera Còmica de Berlín El 1964 acceptà el càrrec de director artístic de la Gewandhaus de Leipzig i el 1968 tornà a la…

Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona  titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984  entre 1980 i 1982…