Resultats de la cerca

L’ofici es trobava integrat dins les confraries o gremis de mestres de cases A Barcelona les ordinacions del 1379 concretaven que l’ofici dels picapedrers era integrat en la confraria dels molers Dins els gremis separats o units d’oficis de la construcció són escasses les titulacions específiques de picapedrer i corresponen als segles XIV i XV a Vilafranca del Penedès 1388, Girona 1419 i Lleida 1481 A Perpinyà rebien el nom de mestres de pedra i calç

Propi dels Andes bolivians i peruans, és conreat també per les fulles, que són estimulants i narcòtiques per la cocaïna que contenen Els inques veneraven la coca i la cremaven durant els sacrificis Els indis andins masteguen les fulles arrebossades de cendra o de calç quan han de fer esforços físics extraordinaris, com és ara llargues caminades o treballs ininterromputs a les mines Juntament amb nous de cola és la base d’algunes begudes carbòniques refrescants

Les erugues són, principalment, de color blanc, i roig groguenc després Quan neixen, que sol ésser entre juny i juliol, fan un forat a la poma o a la pera i hi penetren, fins que arriben a llur llavor, de què s’alimenten A la tardor deixen els fruits i pugen als arbres, on fan un capoll, i es transformen en crisàlides així passen l’hivern, fins a la propera primavera, que en naixeran els insectes adults Hom els combat raspant els troncs dels arbres i untant-los amb una barreja d’argila i calç

Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps

Els vestigis del castell de Fulleda són al turó que presideix el poble El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, senyor de Tarrés, i la seva muller Ermessenda, amb els seus fills, cediren a un grup de repobladors una terra al terme del castell de Tarrés, excepte el que tenien a Fulleda Documents posteriors evidencien que Fulleda era considerada una quadra del terme del castell de Tarrés, que molt aviat va tenir el seu propi castell Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, l’any 1155, van concedir a Bernat de Sadó i a la seva muller Ersèn una…

En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del s XI, que era més aviat una possessió per a les pastures delmonestir…

Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers

Es manifesta per l’aparició d’una secreció cotonosa que empastifa els fruits, produïda per Pseudococcus citri , el qual hiverna entre l’escorça i als formigers que hi ha als peus dels arbres i és atacat per un enemic natural, el coccinèllid Cryptolaemus montrouzieri que, hom cria en insectaris, com el de l’estació fitopatològica de Burjassot Horta, per poder-los servir als citricultors que tenen arbres atacats no té, però, acció sobre les vinyes malaltes, que hom tracta amb polvoritzants d’oli mineral o aplicant una emulsió de calç, quitrà i aigua de cep i a les sarments