Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
Cheviot Hills
Serra
Alineació muntanyosa de Gran Bretanya, que forma el límit entre Anglaterra i Escòcia.
És constituïda essencialment per calcàries i granit, i les seves formes arrodonides són cobertes per pastures que alimenten una preada ramaderia raça xeviot El 1955 fou declarada parc nacional
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
sícon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.
La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon , comú a la Mediterrània
pinzell
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les gutíferes, de 5 a 15 cm d’alçària, de fulles petites, linears, papil·loses, verticil·lades, de flors grogues, arranjades en petites inflorescències corimboses, i de fruits capsulars.
Creix en escletxes i relleixos de roques calcàries És una planta endèmica de l’E i el SE de la península Ibèrica En medicina popular, és usada contra el mal de pedra
corrosió
Geologia
Forma d’erosió de les roques, sempre superficial, provocada per agents químics.
L’aigua és el medi on solen actuar aquests agents, normalment per dissolució el relleu càrstic és una forma de corrosió de les roques calcàries, com el sauló ho és del granit
monts Sibil·lins
Massís
Grup muntanyós de la serralada dels Apenins, Itàlia, entre l’Úmbria i les Marques.
És format per calcàries i margues cretàcies i és una de les zones més característiques de la serralada per la seva altitud mitjana i que assoleix la màxima al mont Vettore 2 478 m
La depressió costanera valenciana
Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…
L’àrea del Palància
Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques,…
ftanita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària d’estructura criptocristal·lina formada per calcedònia i quars criptocristal·lí.
Té una fractura estellosa o concoidal És de color blau, però pot presentar diverses coloracions Les ftanites es poden presentar com a segregacions noduloses en calcàries i dolomies, i també en dipòsits estratificats de gran extensió