La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE (Almansa - la Font de la Figuera). Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèl·lits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal: fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca; la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW. És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials neògens. A la part N aquests materials són de fàcies continentals i poden ésser fàcilment correlacionades amb les successions miopliocenes del Cabriol, mentre que cap al S, a la Sierra del Mugrón, hi ha successions miocenes d’origen marí que cal correlacionar amb les neògenes de la zona prebètica.
La zona septentrional
Des de Cofrents fins a La Marsilla, 3 km al NW d’Aiora, la successió neògena comprèn una unitat inferior de materials detrítics d’origen al·luvial formada per lutites i gresos rojos i per conglomerats, que hom pot correlacionar amb la unitat de Los Isidros de la conca del Cabriol. Per damunt hi ha una successió de calcàries (sovint travertíniques) i margues amb gasteròpodes lacustres de 40 m de gruix màxim, que afloren a la part N de la fossa i són correlacionables amb les calcàries superiors del Cabriol o les calcàries del Mirador del Xúquer. Per damunt sol haver-hi dipòsits de conglomerats de còdols angulosos, gresos i lutites roges, que han estat atribuïts al Pliocè superior.
La zona septentrional
El rebliment de la fossa es caracteritza aquí per la presència de successions estratigràfiques d’origen marí localment molt gruixudes (Sierra del Mugrón, àrea de Montechico-Montemayor, prop de Castellblanc o Castilblanque), fins a 300 m de calcàries sorrenques, biocalcarenites, i biocalcirudites amb fòssils abundants (ostrèids, pectínids, equinoderms, gasteròpodes marins, foraminífers, etc.). Tots aquests dipòsits s’agrupen en la formació de Mugrón. Localment jeuen sobre un tram, de pocs metres de gruix, de conglomerats amb còdols d’origen mesozoic. A les dues localitats darreres, damunt hi ha els materials detrítics de la unitat de Los Isidros —ja descrita a la conca del Cabriol—, que, de vegades, contenen fauna marina resedimentada (al Puntal del Tollo, al N de Cofrents). Els materials de la formació de Mugrón han estat atribuïts al Miocè mitjà. Corresponen a fàcies marines litorals que, possiblement, representen equivalents proximals de les successions molt gruixudes de fàcies més profundes, anomenades «taps», típiques de zones més meridionals del domini prebètic, que comencen a aparèixer entre Almansa i la Font de la Figuera. La formació de Mugrón és, doncs, el testimoni de la transgressió del Miocè mitjà que va envair des del S la fossa de Cofrents-Aiora, probablement de manera sincrònica amb l’estructuració. Durant el Miocè superior més antic, part dels nivells marins foren erosionats, l’activitat diapírica continuà i tingué lloc la deposició de materials detrítics al·luvials primer (unitat de Los Isidros) i lacustres més endavant.