Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
Juan Crespo
Cristianisme
Mestre en teologia.
Aragonès, canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486 En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots
Consell Criminal de Catalunya
Història
Denominació que rebé a partir del 1599 la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya.
Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou abolit pel decret de Nova…
afers estrangers
Política
Administració especialitzada en les relacions d’un estat amb els altres, o amb institucions internacionals.
A Espanya fou creada el 1716 sota la denominació de secretaria d’estat encarregada dels afers estrangers el secretari d’estat esdevingué posteriorment ministre d’estat i ocupava un lloc preferent després del primer ministre La denominació de secretari d’estat es manté encara als EUA El ministeri d’afers estrangers a Espanya és organitzat mitjançant una sotssecretaria, dues secretaries d’estat per a la cooperació internacional i per a Iberoamèrica, i per a la Unió Europea, dues secretaries generals de política exterior i per a la Unió Europea, un servei de protocol, cancelleria i…
escriptura merovíngia
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina de les anomenades nacionals, utilitzada al centre i al N de França del segle VI al VIII.
N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà Els principals tipus de merovíngia librària són el "a" , dit de Luxeuil, calligrafiat del de la cancelleria reial, l’" az " de Laon, l’" ab " de Corbie no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius calligrafiats La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint fantasiosa Les…
Berlín torna a exercir com a capital d’Alemanya
Per primera vegada des de la reunificació del país, el Govern alemany celebra el Consell de Ministres a Berlín, en un acte que marca la recuperació per part d’aquesta ciutat de la condició de capital, tal com ho va decidir el Bundestag el 1991 El trasllat de tots els òrgans de Govern de Bonn a Berlín s’ha fet de manera gradual, amb moments simbòlics com la restauració del Reichstag, que entrarà en funcionament aquesta tardor El despatx del canceller Gerhard Schröder estarà situat en l’antiga seu del Consell d’Estat de l’RDA fins que l’any 2000 es pugui estrenar la nova seu de la …
Josep d’Alòs i de Ferrer
Dret
Catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona.
Després de l’entrada de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya 1705, s’hagué d’exiliar a Castella, on ocupà un lloc a la cancelleria de Valladolid El 1712 tornà a Catalunya com a assessor de Berwick Del 1714 al 1716 fou membre de la junta de justícia i govern provisional, organisme superior de Catalunya Des del 1716 ocupà una auditoria de l’audiència, des d’on presidí, de fet, la reorganització municipal de Catalunya El 1719, en entrar els exèrcits francobritànics a Catalunya i esclatar el moviment guerriller antiborbònic, organitzà les milícies i dirigí la lluita…
Archivio Vaticano
Conjunt de la documentació de la Santa Seu relativa a tota l’Església catòlica.
Primerament estigué situat prop de la basílica de San Lorenzo in Damaso s IV al s VII, era repartit entre la basílica de Sant Joan de Laterà i la Turris Chartularia, pròxima a l’arc de Titus Innocenci III 1198-1216 inicià la sèrie ininterrompuda dels registres papals, que situà prop de Sant Pere del Vaticà Actualment les principals seccions són cancelleria registres de butlles i de breus del Vaticà, registres d’Avinyó dataria suplicacions per a beneficis, indulgències o privilegis, registres de Laterà, breus, enquestes episcopals cambra apostòlica administració fiscal,…
Albert Speer
Arquitectura
Història
Arquitecte i polític alemany.
Adherit al nacionalsocialisme de Hitler, fou nomenat inspector general d’edificacions de Berlín el 1937 Ministre d’armament i construcció durant la Segona Guerra Mundial 1942, acabada aquesta fou condemnat a Nuremberg a vint anys de presó Excarcerat de la presó de Spandau 1966, el 1975 s’installà en una localitat dels Alps de Baviera Com a arquitecte pot ésser adscrit a un neoclassicisme colossalista i propagandístic no mancat de fites interessants La Gran Cancelleria i el Camp de Mart a Berlín són les seves dues obres més importants Publicà diversos llibres, com ara Erinnerungen…
Jaume Pallarès
Història
Cavaller, fill del ciutadà de Barcelona Bernat Pallarès, senyor del castell de Sant Esteve del Mur.
Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa
Luis de Exea y Talayero
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador aragonès.
Estudià a Salamanca, Osca i Saragossa Fou batlle general d’Aragó 1641, lloctinent de la cort de justícia d’Aragó 1643, advocat fiscal i patrimonial del regne 1647, jurat en cap de Saragossa 1651, regent de la cancelleria 1652, regent del Consell d’Aragó 1660 i justícia d’Aragó 1677 És autor, entre altres obres, de Tractatus pro jurisdictione Regii Quaestorii tuenda 1644, Dissertatio fiscalis de jurisdictione Ducis Bellis juxta Foros Aragoniae 1668 i Brevis discussio ad intelligentiam Fororum Aragoniae de Coenis 1678 Foren igualment juristes els seus fills José de Exea y Descartín…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina