Resultats de la cerca

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i posteriorment ho feu a Barcelona, on es llicencià en dret El 1966 fundà el cor infantil El Virolet i el 1972, la Coral Càrmina, que dirigí fins el 1987 Del 1986 al 1988 fou director del Cor de la RTVE i després ho fou de l’Orfeó Català 1988-98 Ha estat director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació 1990 Ha compaginat la seva tasca de director amb la docència i ha impartit diversos cursos als Països Catalans, la resta de l’Estat espanyol i Europa Ha dirigit el festival Europa Cantat i el de…

Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català  1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més prestigiosos d’Europa i també a…

Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era un text…

Inicià els seus estudis al Conservatori Pablo Sarasate de la seva ciutat natal, i a partir del 1982 es perfeccionà amb Victòria dels Àngels, I Seefried i G Souzay Guanyà diferents premis a Bilbao, Treviso, Barcelona Concurs Viñas al millor intèrpret de Mozart 1987 i Salzburg Premi del Mozarteum 1988 Després de consagrar-se a l’oratori i al recital, amb concerts oferts a Sant Petersburg i Madrid, s’inicià en el camp de l’òpera el 1988, amb una producció de Les noces de Fígaro representada a Sabadell Dos anys després interpretà la mateixa obra a Madrid sota la direcció de P Maag Ha intervingut…

Estudià a Berlín amb E Varena, i debutà el 1965 a Brunswick amb Oedipus Rex , d’I Stravinsky Entre el 1967 i el 1971 fou membre actiu de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf El 1967 debutà a Bayreuth i inicià la seva especialització en el repertori wagnerià, si bé amb algunes incursions en les òperes de WA Mozart de qui interpretà La flauta màgica i La clemenza di Tito al Festival de Salzburg el 1974 i G Puccini Madama Butterfly Ha cantat als teatres de Munic, Hamburg, Viena i Milà El 1976 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Covent Garden de Londres, i fou…

Estudià a Londres amb Helana Isepp El 1956, després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Kathleen Ferrier, obtingué una beca per anar a estudiar al Mozarteum de Salzburg, on fou deixeble de Lotte Lehmann Debutà el 1960 al Festival d’Edimburg i inicià una brillant carrera que la dugué als teatres d’òpera i les sales de concerts més importants d’arreu del món Entre el 1961 i el 1976 collaborà amb l’English Opera Group Ben aviat va cridar l’atenció pel seu peculiar timbre, i B Britten li dedicà la cantata Fedra , especialment composta per a ella Es distingí sobretot en diverses edicions…

Estudià al Del Mar College i debutà el 1958 a Nova York amb un recital de lieder El 1961 es traslladà a Europa i fou contractada per l’Òpera de Colònia per a interpretar-hi petits papers, fins que passà a formar part de la companyia de l’Òpera de Hannover, amb la qual feu de Pamina a La flauta màgica de WA Mozart El 1964 fou contractada a Salzburg, on es presentà sovint en papers d’òperes mozartianes dirigides per Herbert von Karajan S’ha presentat, amb igual èxit, al Bol’šoj de Moscou, la Scala de Milà, on debutà el 1972 amb la Micaela de Carmen , el Covent Garden de Londres i a Bayreuth,…

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de…

Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La…

La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant a mesura que els versos canviaven el nombre de síllabes L’exemple més antic i conegut és la…