Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
Francesc Busquets i Mitjans
Història
Militar
Militar austriacista.
De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en caure les…
Pierre Laval

Pierre Laval
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Diputat socialista 1914-19, abandonà el partit i tornà a la Cambra com a independent 1923-44 Ocupà diverses carteres ministerials fins el 1931, que es feu càrrec del govern La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Mussolini provocà la seva caiguda 1936 Després de la capitulació de França 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat vice-primer ministre pel mariscal Pétain Accentuà la seva política collaboracionista i d’adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern 1942-44 Després de…
Acord de pau entre Armènia i l’Azerbaidjan per l’Alt Karabakh
Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia L’acord preveu que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació A Bakú una desfilada militar…
Nicolau Aixandri
Història
Militar
Militar.
Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…
Wittenberg
Rodalies de la ciutat de Wittenberg, al land de Saxònia-Anhalt
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, situada a la riba dreta de l’Elba.
Nus important de comunicacions ferroviàries i port fluvial, té indústries químiques, mecàniques, electrotècniques, del paper i del sabó Esmentada al segle XII, al segle XIII esdevingué seu de la dinastia Ascània dels ducs de Saxònia, i després segle XV, amb els Wettin, de la línia Ernestina de Saxònia El 1547, amb la derrota de Mühlberg i la capitulació de Wittenberg , que posà fi a la guerra d’Esmalcalda lliga d’Esmalcalda, la dignitat i el territori de l’electorat passaren a la línia Albertina Ocupada la ciutat pels francesos el 1806, fou conquerida pels prussians el 1814 Té una cèlebre…
Ramon Guillem d’Òdena
Història
Senyor d’Òdena i de Pontons (Ramon Guillem II d’Òdena).
Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a la mar S'…
Francisco Fernández de Velasco y Tovar
Història
Militar
Militar castellà.
Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya 1674 contra els francesos Fou governador de Ceuta i de Cadis Lloctinent de Catalunya 1696-97, hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme 1697 Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703 La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol…
Lluís Despuig
Història
Cavaller, mestre de Montesa (~1453-82).
En 1443-55 fou ambaixador del Magnànim a Castella i, després, a Itàlia Regnant Joan II, intervingué en el reconeixement de Ferran de Nàpols pel papa 1458, en la reconciliació del 1460 entre el rei i el seu fill Carles i en les negociacions de la concòrdia de Vilafranca el 1461 Durant la guerra civil de 1462-72 fou un dels millors generals de Joan II es distingí especialment en la defensa de la força de Girona 1462, en l’expugnació d’Ulldecona i la capitulació de Tortosa 1466 Joan Berenguer de Masdovelles li dedicà una poesia sobre la fidelitat al rei 1464 El 1468 fou governador, i en 1472-78…
Zug
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Zug 21 900 h 1994 Situat a la dreta del Reuss, s’estén als voltants del llac homònim, a la zona de contacte entre els Prealps i el Mittelland, format per petites conques separades per relleus molàssics La proximitat de Zuric fa que sigui un dels cantons més poblats 378 h/km 2 est 1994, i, juntament a una rica agricultura, amb conreus de fruiters, farratge i cereals, s’hi desenvolupa una important indústria tèxtil, metallúrgica diferenciada i d’aparells elèctrics Esmentat per primera vegada el 858, el 1273 fou comprat per Rodolf d’Habsburg, i el 1352 entrà a la Confederació…
Miquel I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1828-34).
Tercer fill de Joan VI S'exilià amb la seva família al Brasil a causa de la invasió francesa 1808-21 En tornar fou el cap del partit absolutista, que obligà el seu pare a derogar la constitució liberal del 1822 Després del fracàs d’una temptativa d’emparar-se del poder, s’hagué de refugiar a Viena 1824 En morir Joan VI, el seu germà gran, Pere I del Brasil, el nomenà regent 1827 de la seva filla Maria de la Glòria, en qui Pere havia abdicat els seus drets i amb la qual Miquel havia promès de casar-se Miquel convocà les Corts tradicionals i es féu proclamar rei absolut març del 1828 Pere…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina