Resultats de la cerca
Es mostren 3102 resultats
Deng Xiaoping
Política
Polític xinès.
Estudià a França i a l’URSS, i, més tard, participà en la Llarga Marxa 1934-35 Instaurada la república popular, fins el 1967 ocupà diversos càrrecs importants en el Partit Comunista Xinès —com ara el de secretari del comitè central 1956-67— i en el govern Durant la Revolució Cultural fou privat de càrrecs polítics, però el 1973 es reincorporà al politburó i fou nomenat, posteriorment, vice-primer ministre 1975-76 i 1977-80 El 1977, a conseqüència de l’ofensiva que la facció més esquerrana del Partit Comunista Xinès dugué a terme en morir Mao, fou separat un temps de la cúpula…
comte
Història
Dignitari o funcionari al servei d’un monarca.
En el Baix Imperi el comes era un acompanyant de l’emperador i sovint tenia càrrecs administratius o militars, tant a la cort com a les províncies Normalment els comtes-governadors foren sobreposats a les autoritats civils i a les romanes i llurs poders anaren augmentant a mesura que declinaven les institucions imperials i creixia la inestabilitat general només l’Església s’escapà moltes vegades a l’autoritat comtal L’imperi Bizantí conservà aquest funcionari fins al segle X Des del segle VII fou atorgat amb molta facilitat i passà a significar genèricament un càrrec Els pobles germànics…
Quirino Gasparini
Música
Compositor i violoncel·lista italià.
Era sacerdot i exercí diversos càrrecs musicals i eclesiàstics a Brescia, Venècia i Bolonya, on el 1751 fou nomenat membre de l’Accademia Filarmonica A partir del 1760 fou abat i mestre de capella de la catedral de Torí, càrrecs en els quals romangué fins a la mort La major part de la seva producció consta d’obres religioses, entre les quals destaquen un Stabat mater , onze misses, tres rèquiems i una Passio secundum Marcus És autor, a més, de dues òperes Artaserse 1756, amb llibret de Pietro Metastasio, i Mitridate re di Ponto 1767, amb llibret de VA Cigna-Santi Músic molt apreciat a la…
Mieczysław Moczar
Història
Militar
Política
Pseudònim del general i polític polonès Nikolaj Demko.
El 1938 fou empresonat pels nazis per haver participat en activitats de la resistència L’any següent s’evadí i organitzà els partisans polonesos Acabada la guerra, fundà la unió d’excombatents ZBOWID, influent organització paraoficial que el recolzaria en tota la seva carrera política El 1956 WGomułka el nomenà primer viceministre i després ministre de l’interior Organitzà els serveis secrets que durien a terme les purgues d’intellectuals i la campanya antisemita Malgrat l’ascensió al poder del rival de Gomułka, EGierek, continuà conservant càrrecs importants en el si del POUP fins el 1981,…
Fernando de Valenzuela y Enciso
Història
Polític castellà.
Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren confiscats els béns…
Pietro Parolin
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari…
inhabilitació
Dret penal
Pena consistent en la incapacitació per a exercir els càrrecs públics i en la restricció de drets civils o polítics.
Calpúrnia
Història
Família (gens) romana els membres de la qual tingueren elevats càrrecs polítics (del segle II aC al segle II dC).
Una branca d’aquesta família adoptà el sobrenom de Piso Calpúrnia, filla de Luci Calpurni Piso, es casà amb Juli Cèsar el 59 aC
Marcel Landowski
Música
Compositor, crític i director francès.
Estudià amb la pianista M Long i a partir del 1934 composició amb H Büsser al Conservatori de París A partir dels anys seixanta ocupà diversos càrrecs importants relacionats amb la música Fou director del Conservatori de Boulogne-sur-Seine 1959-62, director de música al Ministeri d’Afers Culturals 1966-75 i membre de l’Acadèmia de Belles Arts Des de tots aquests càrrecs promogué la creació d’orquestres regionals i una reestructuració de l’ensenyament musical als conservatoris Les seves composicions, amb un llenguatge a mig camí entre la tradició i les avantguardes, pertanyen als gèneres més…
Joan Garcia
Música
Cantor, organista i mestre de capella aragonès.
Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina