Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia  1858, El Miguelete  1856, Las Bellas Artes  1858, La Opinión  1860-66, Las Provincias  i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1874-…

El golf d’Urabà, a la costa colombiana, en constitueix la part més profunda A l’època precolombina les vores del golf foren habitades per tribus txibtxes El recorregueren diverses expedicions castellanes, que hi fundaren Santa María la Antigua 1510 i San Sebastián Fou adscrit a la governació de Castilla del Oro i tingué, durant tota l’etapa colonial, un gran tràfic marítim, que provocà la presència de nombrosos pirates i corsaris Amb la independència, el golf restà sota l’administració de la Gran Colòmbia, que se'l repartí el 1903 amb Panamà

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora

Llicenciat en filosofia i lletres 1959, des del 1965 fou catedràtic de llengua i literatura castellanes en diversos instituts de l’Estat espanyol Publicà reculls de poemes de to elegíac i existencial Hombre naciente 1955, Profecías del agua 1958, premi Adonais 1957, Como si hubiera muerto un niño 1961, premi Boscán 1960, Estar contigo 1973, premi Juan Ramón Jiménez 1974,   En la noche, Màlaga 1976, Primer y último oficio 1979, Premio Nacional de literatura 1980, a més d’algunes antologies Memorial de la noche , 1976 Las invisibles redes , 1989

Senyor de Montornès Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97 Elegit conseller en cap de Barcelona 1696, s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa Morí en el càrrec S'havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers

Sembla que era de ritme ternari, i era considerada de caràcter força lliure El seu origen és controvertit

És considerada la primera acció bèllica internacional de Castella, que en el regnat de Ferran II inicià la suplantació de Catalunya-Aragó a Itàlia i en altres indrets

Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins a l’inici del s XX El tema de la Venjança Catalana ha estat present en obres literàries i polítiques que volien estimular l’acció bèllica catalana com durant la Guerra Gran, en 1793-95 Antonio García Gutiérrez escriví un drama Venganza catalana , 1864 que en mistificava el sentit i l’assimilava a les gestes imperials castellanes

Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus dominis