Resultats de la cerca
Es mostren 854 resultats
Sant Cristòfol de Cogolls (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera Tal com hom pot apreciar, l’aspecte original de l’edifici ha estat molt alterat J M Melció L’església de Sant Cristòfol és la parroquial de Cogolls, poble que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles És un poble situat a la vall de Cogolls, la qual és drenada per la riera homònima, que neix al vessant occidental del Puig Rodó, a la serra de les Medes, contrafort meridional de la serra de Finestres Un poble que es troba aigua avall del puig de la capella de Sant Salvador, on hi havia hagut l’antic castell de Puig-…
joglar
Literatura
Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.
Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la difusió de peces…
Sant Sadurní de Gerb (Os de Balaguer)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals de Sant Sadurní, al terme de Gerb, figura en una escriptura de l’any 1082, per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Mir Arnau tot un seguit d’alous i altres béns immobles situats dins la demarcació castral de Gerb una d’aquestes donacions, en concret una almúnia situada a la riba del Segre, confrontava segons el document, “ de una part in alod de Sancti Saturnini ” Amb posterioritat, el mateix comte feia donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 1091 d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè l’abat, Pere, hi…
Sant Llorenç de Rocallaura (Vallbona de les Monges)
Art romànic
El poble de Rocallaura és situat dalt d’un turó de la serra que fa de partió de la vall del Maldanell amb els fondos que baixen del Belltall L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, que centra l’actual nucli de població, havia format part en un primer moment del bisbat de Vic tanmateix, entre els anys 1146 i 1154 fou cedida pel prelat vigatà a la mitra de Tarragona, en el reordenament de la diòcesi fet sota l’arxiepiscopat de Bernat Tort Posteriorment, Sant Llorenç de Rocallaura figura en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a l’…
Santa Magdalena de Montpalau (Argelaguer)
Art romànic
Situació L’església de Santa Magdalena és la capella del castell de Montpalau, les ruïnes del qual s’aixequen damunt la riba dreta del Fluvià, al costat de migjorn del nucli de Sant Jaume de Llierca La situació, doncs, i el camí per arribar-hi són els mateixos que hem indicat per al castell de Montpalau Història La capella del castell de Montpalau, dedicada a Santa Magdalena, fou fundada i feta bastir al començament del segle XIII per Arnau de Sales, senyor del castell de Sales Aquesta família donà en feu a la segona dècada de la tretzena centúria la vila d’Algelaguer, el seu terme i el…
Santa Magdalena del Coll (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església amb la façana de ponent, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i amb el mur coronat per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull J M Melció L’església de Santa Magdalena del Coll és situada a 784 m d’altitud, a tramuntana de la masia del Coll, als vessants septentrionals de la serra de Malforat Mapa 256M781 Situació 31TDG523788 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-153, de la Canya a Sant Pau de Seguries Després de passar el coll de Capsacosta, cal deixar el cotxe a la casa de Malbosc, davant mateix de la qual surt un petit camí que…
Josep Rafael Carreras i Bulbena
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Musicòleg, historiador, filòleg i compositor.
Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…
, ,
Santiago de Compostel·la
La plaça de l’Obradoiro, a Santiago de Compostel·la
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Galícia, situada a la província de la Corunya.
És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25870 h, es refeu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…
Núria Coll i Julià
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzada en història política i econòmica de la Catalunya del s XV A la Universitat de Barcelona fou alumna de Vicens i Vives, que la considerà sempre una de les seves deixebles més properes, pel rigor amb què analitzà la documentació El mateix Vicens i Vives li encarregà l’elaboració de bases bibliogràfiques per a les diverses publicacions periòdiques que ell animà especialment l’ Índice Histórico Español , on Coll collaborà des del 1953 Durant la dècada de 1950-60 collaborà també amb Vicens en la consolidació de la revista Estudios de Historia Moderna És autora d’una documentada…
art colombià
Art
Art desenvolupat al territori de Colòmbia, particularment des de la colonització.
Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII, Tunja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina