Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
electrofisiologia
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme.
Investiga els fenòmens elèctrics de la membrana cellular, les respostes als estímuls elèctrics, l’efecte del camp elèctric sobre grups de cèllules, etc, i també l’activitat elèctrica del cor, del cervell, dels músculs, dels nervis, etc bioelectricitat, electrocardiografia, electroencefalografia
cerebròsid
Bioquímica
Galactolípid que conté una molècula d’esfingosina unida en posició 1 amb un sucre, la galactosa, i també unida amb enllaç amídic a un àcid gras de pes molecular elevat.
Els cerebròsids no contenen fòsfor es troben en quantitats notables en el cervell i en altres parts del sistema nerviós, especialment en la mielina Llur funció és desconeguda, però hom suposa que és relacionada amb la transmissió de l’impuls nerviós
Paul Topinard
Metge francès.
Deixeble de l’antropòleg PBroca, estudià moltes de les característiques morfològiques dels éssers humans craniometria, pes del cervell, prognatisme, etc i féu classificacions d’acord amb elles Escriví Éléments d’anthropologie générale 1885 i L’Homme dans la nature 1891
Pierre Flourens
Metge llenguadocià.
Es doctorà en medicina a Montpeller i després a París, on fou deixeble de Cuvier Estudià la fisiologia del cervell i la formació òssia, demostrà la funció del cerebel en la coordinació muscular i descobrí les propietats anestèsiques del cloroform
Sistema nerviós central
Anatomia humana
El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…
Praxàgores de Cos
Metge grec.
Seguidor de les tradicions mèdiques de Cos, defensà la teoria del pneuma aire transformat al cor i al cervell en principis vital i psíquic, practicà innombrables disseccions i fou mestre d’Heròfil, el qual renovà els mètodes en aquella famosa escola mèdica
Costanzo Varolio
Metge i anatomista italià, conegut als Països Catalans amb la forma Varoli
.
Fou professor a Bolonya i a Roma i metge de Gregori XIII Publicà De nervis opticis 1573 i féu importants descripcions anatòmiques del cos humà, sobretot de l’encèfal, i donà el nom a una protuberància del cervell pont de Varoli o mesencèfal
Alois Alzheimer
Medicina
Metge alemany.
Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer
Biologia i genètica 2014
Biologia
Genètica
Regulació i micromanipulació del genoma La miopia és una de les 378 malalties genètiques degudes a un funcionament anòmal d’ARNmi, segons la base de dades actualitzada del The Human MicroRNA Disease Database © Fototeca2 / Hagen Stoll / Fotoliacom El 2014, a les portades de les revistes científiques de referència, van destacar els avenços de coneixement, biomèdics i tecnològics derivats, directament i indirectament, de la seqüenciació i l’anàlisi d’un nombre creixent de genomes dins l’anomenat 1000 Genomes Project, l’objectiu del qual és seqüenciar i comparar el genoma de 1000 persones de…
L-cistationina
Bioquímica
Aminoàcid de configuració L, de fórmula HOOCCH(NH2)(CH2)2SCH2CH(NH2)COOH, intermediari en la biosíntesi de la cisteïna, en els mamífers a partir de la metionina, via homocisteïna (transsulfuració).
La concentració de cistationina en el cervell reflecteix la posició d’una espècie determinada en l’escala de l’evolució així, la més gran correspon a l’home, és menor en els antropoides, encara menor en els rosegadors, per exemple, i extraordinàriament petita en els invertebrats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina