El sistema nerviós central, constituït per l’encèfal i la medul·la espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general. Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà.
El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent. En els éssers unicel·lulars, com és ara l’ameba, l’única cèl·lula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les agressions. En els cnidaris, com són les meduses, ja hi ha unes cadenes de cèl·lules especialitzades en la transmissió d’impulsos nerviosos, per bé que l’impuls es transmet en totes direccions. En els platihelmints, o cucs plans, es presenten associacions de cossos de neurones o ganglis, els impulsos es transmeten només en un sentit, i es diferencien unes fibres que transmeten la sensibilitat i d’altres que transmeten impulsos per a la contracció muscular. En els anèl·lids, o cucs cilíndrics, hi ha interconnexions entre els ganglis, i a la part més anterior es forma un gran gangli, que és el precedent del cervell dels éssers superiors. En els mol·luscs, com ara el cargol o la sípia, es presenten òrgans dels sentits, com ulls o òrgans tàctils, i el cervell té una estructura pròpia. Entre els vertebrats, el cervell ateny un desenvolupament considerable i, a mesura que hom puja en l’escala evolutiva, creixen especialment les parts més superiors. En l’home, hi ha un gran desenvolupament de les parts superior i anterior del cervell, on es localitzen les funcions intel·lectuals.
En l’ésser humà, el sistema nerviós es comença a esbossar a la meitat de la tercera setmana de desenvolupament de l’òvul fecundat. En aquest estadi, l’embrió consta de tres capes de cèl·lules. La capa externa és l’anomenada ectoblast, d’on derivaran el sistema nerviós central, l’epidermis i la part nerviosa dels òrgans dels sentits. Pel fet que l’epidermis i el sistema nerviós tenen el mateix origen, a cada porció de sistema nerviós en correspon una altra de la superfície del cos. Per aquesta raó, en algunes malalties congènites són afectats simultàniament la pell i el sistema nerviós. En la línia mitjana de l’embrió, l’ectoblast esdevé més gruixut, i a partir d’aquest moment hom distingeix dues porcions laterals primes i una de central més gruixuda. Aquestes porcions laterals de l’ectoblast componen l’epiblast, que generarà l’epidermis i els òrgans dels sentits, llevat dels visuals, que tenen el mateix origen jqiie el sistema nerviós central. La porció central de í’ectoblast és el neuroectoblast, que se separa cada vegada més i dóna lloc a la placa neural. Aquesta placa es doblega progressivament, de manera que s’hi va formant una depressió al centre que, a la fi, constitueix el canal neural. Cap a la cinquena setmana, hom diferencia una porció més ampla, el canal encefàlic, i una altra de més estreta, el canal medul·lar. Les vores del canal creixen i s’apropen l’una a l’altra fins que entren en contacte, tanquen el canal i constitueixen el conducte neural. El canal encefàlic s’encorba cap endins i hom hi diferencia algunes zones que donaran lloc a les diverses parts de l’encèfal.