Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
salicòrnia glauca
Salicòrnia glauca
(CC0)
Botànica
Arbust, de la família de les quenopodiàcies, de fins a 1 m d’alçària, de tiges articulades, suculentes i glauques o amb coloracions vermelloses, de fulles oposades esquamoses, de flors inconspícues aplegades en cimes triflores i de fruits en núcula.
Es fa en salobrars, a l’Europa meridional
buvàrdia
Botànica
Gènere de petits arbusts, de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades, oposades o verticil·lades, de tija de 30 a 150 cm i de flors llargament tubuloses, de color vermell, groc o blanc, agrupades en cimes terminals.
Originàries de l’Amèrica Central, hom les conrea com a plantes ornamentals
buglossa
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les boraginàcies, de fulles estretament oblongues, híspides, de tija de 30 a 60 cm, eriçada de pèls durs, blancs, i de flors grosses, d’un color blau viu, agrupades en cimes laxes.
Es fa als camps de blat, les vinyes, els oliverars, etc, de la regió mediterrània, a la muntanya mitjana Ha estat emprada com a planta cordial, i com a sudorífica
tormentil·la
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de rabassa gruixuda, de tiges procumbents o redreçades, de fulles estipulades, subsèssils, amb tres folíols dentats i pilosos pel dessota, de flors grogues, tetràmeres, disposades en cimes fulloses, i de fruits en poliaqueni.
Creix en landes, prats i boscs, especialment sobre substrat silici, a tot Europa, llevat de la regió mediterrània, on és rara De propietats astringents, és utilitzada contra les diarrees i les hemorroides
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i escròfules L'…
évol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les caprifoliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oposades, compostes de 7 a 11 folíols peciolulats i serrats, amb flors blanques o vermelloses, oloroses, en cimes tricotòmiques, i amb baies globuloses, negres un cop madures.
Creix en erms humits, terraplens, reguerons, etc
passifloràcies
Botànica
Família de parietals composta per plantes enfiladisses, herbàcies o llenyoses, capreolades, de fulles alternes, enteres o dividides, estipulades, sovint amb nectaris; de flors regulars, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres, de gineceu súper i arranjades en cimes pauciflores, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn unes 600 espècies, pròpies sobretot de les regions càlides d’Amèrica i d’Àfrica Són força conegudes en jardineria l' adènia Adenia sp i la passionera Passiflora caerulea
Les ericàcies
Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla força més…
Les liliàcies
Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les monocotiledònies i, potser,…