Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
rubiàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples, decussades i amb estípules, de flors hermafrodites, actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, isostèmones, d’ovari ínfer bicarpel·lar, generalment entomòfiles, disposades en cimes o en raïms, i de fruits varis.
Consta de més de 5000 espècies, distribuïdes per tot el món Rubiàcies més destacades Asperula cynanchica herba prima Asperula odorata reina dels boscs Bouvardia sp buvàrdia Cinchona sp cincona Coffea arabica cafè Coffea liberica cafè de Libèria Coffea robusta cafè del Congo Crucianella sp crucianella Galium sp espunyidera , espunyidella Galium aparine apegalós , rèvola Galium cruciata creuera , cruciata Galium mollugo espunyidera blanca Galium verrucosum rabosa , rèvola Galium verum espunyidera groga, quallet Gardenia jasminoides gardènia Rubia peregrina rogeta , herba apegalosa, raspeta,…
buvàrdia
Botànica
Gènere de petits arbusts, de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades, oposades o verticil·lades, de tija de 30 a 150 cm i de flors llargament tubuloses, de color vermell, groc o blanc, agrupades en cimes terminals.
Originàries de l’Amèrica Central, hom les conrea com a plantes ornamentals
buglossa
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les boraginàcies, de fulles estretament oblongues, híspides, de tija de 30 a 60 cm, eriçada de pèls durs, blancs, i de flors grosses, d’un color blau viu, agrupades en cimes laxes.
Es fa als camps de blat, les vinyes, els oliverars, etc, de la regió mediterrània, a la muntanya mitjana Ha estat emprada com a planta cordial, i com a sudorífica
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i escròfules L'…
tormentil·la
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de rabassa gruixuda, de tiges procumbents o redreçades, de fulles estipulades, subsèssils, amb tres folíols dentats i pilosos pel dessota, de flors grogues, tetràmeres, disposades en cimes fulloses, i de fruits en poliaqueni.
Creix en landes, prats i boscs, especialment sobre substrat silici, a tot Europa, llevat de la regió mediterrània, on és rara De propietats astringents, és utilitzada contra les diarrees i les hemorroides
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
évol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les caprifoliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oposades, compostes de 7 a 11 folíols peciolulats i serrats, amb flors blanques o vermelloses, oloroses, en cimes tricotòmiques, i amb baies globuloses, negres un cop madures.
Creix en erms humits, terraplens, reguerons, etc
passifloràcies
Botànica
Família de parietals composta per plantes enfiladisses, herbàcies o llenyoses, capreolades, de fulles alternes, enteres o dividides, estipulades, sovint amb nectaris; de flors regulars, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres, de gineceu súper i arranjades en cimes pauciflores, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn unes 600 espècies, pròpies sobretot de les regions càlides d’Amèrica i d’Àfrica Són força conegudes en jardineria l' adènia Adenia sp i la passionera Passiflora caerulea
tell
Branca florida de tell ( Tilia platyphyllos )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies, fins de 30 m d’alçària, de fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estípules caduques; de flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada, i de fruits en núcula.
Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans
Les ericàcies
Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla força més…