Resultats de la cerca

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991  La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró El perro del…

Els seus treballs amb JJ Bigas i Luna en Jamón, jamón 1992, F Trueba en Belle époque 1992, Á Fernández Armero en Todo es mentira 1994 i Brujas 1995, F Colomo en Alegre ma non troppo 1994, Gómez Pereira en El amor perjudica seriamente la salud 1996, P Almodóvar en Carne trémula 1997 i A Amenábar en Abre los ojos 1997, l’han convertida en una de les actrius cinematogràfiques espanyoles més internacionals Posteriorment ha interpretat Lluvia en los zapatos 1998, de M Ripoll  Don Juan 1998, de J Weber  La niña de tus ojos 1998, de F Trueba, pellícula amb la qual guanyà un premi Goya a la millor…

Descoberta per Gene Kelly debutà en An American in Paris 1951 de V Minnelli, el qual la tornà a dirigir en un altre film clau de la seva carrera Gigi 1958 Altres films en què ha intervingut són Lilli 1953 de Ch Walters, Daddy long legs 1955 de J Negulesco, Fanny 1961 de J Logan i L’homme qui aimait les femmes 1977 de F Truffaut

Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb  I soliti ignoti  1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia  1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli  1960, Il gattopardo 1963 i  Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia  1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini,  L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el documental…

De la interpretació passà a la direcció, on palesà un desmesurat interès per la natura Das Blaue Licht ‘La llum blava’, 1932 aquest interès l’acostà a la causa nazi, al servei de la qual filmà els documentals Triumph des Willens ‘El triomf de la voluntat’, 1935 i Olympia 1936, sobre els Jocs Olímpics de Berlín Després de la Segona Guerra Mundial féu reportatges fotogràfics a l’Àfrica Die Nuba von Kau , 1973 Mein Afrika , 1982, i publicà unes memòries 1987 A la dècada dels setanta es dedicà al reportatge submarí, i el 2002 presentà Impressionen unter Wasser ‘Impressions sota l’…

Creà, amb FBertini i PMenicelli, un dels primers mites fílmics la diva o dona fatal Interpretà Ma l’amor mio non muore 1913, La donna nuda 1914, Rapsodia satanica 1915, La vergine folle i La falena 1916, Carnavalesca 1918, etc

Formada a Moscou i experimentada documentalista, a partir del 1968 s’inicià en el llargmetratge de ficció, desenvolupant una temàtica feminista Orökbefogadás, 'Adopció’, 1975, Kilenc Hónap ‘Nou mesos’, 1976, Ok Ketten ‘Elles dues’, 1977, Anna 1981 i Napló gyerme-keimnek ‘Diari per als meus fills’, 1984, entre d’altres

Influïda per Jean-Luc Godard  inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt  Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975  Je, tu, il, elle 1974 …

Ha participat entre d’altres, en els films següents L’histoire d’Adèle H 1975 de F Truffaut, Nosferatu 1978 de W Herzog, Quartet 1981 de J Ivory, Possession 1981 d’A Zulawski, Mortelle randonnée 1983 de C Miller, L’été meurtrier 1984 de J Becker, Camille Claudel 1988, premi del festival de Berlín, de B Nuytten, La reine Margot 1996 de JSChechik, Paparazzi 1998 de ABerberian, La Repentie 2002 de LMasson, Adolphe 2002, de BJacquot, Bon voyage 2003, de JPRappeneau, Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran 2003, de F Dupeyron i La journée de la jupe 2008, de J-P Lilienfeld