Resultats de la cerca

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari, es formà a l’École Biblique de Jerusalem 1930-48 Traduí i comentà els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat 1935-66, així com de l’edició manual de la mateixa Bíblia 1966-67 Preparà l’edició del Llibre de Job 1968 i deixà una traducció i comentari dels Salms , remarcable per la fidelitat al text hebreu Publicà algunes monografies històriques i exegètiques

Arxiprest d’Àger i catedràtic de Sagrada Escriptura a Barcelona A la Biblioteca de Catalunya se’n conserven diversos manuscrits llatins de comentari aristotèlic i altres matèries Publicà un Sermó de la Immaculada Concepció 1619, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada Al Concili Provincial de la Tarraconense del 1637 presentà un Memorial en llatí on, per raons pastorals, defensa l’ús del català en la predicació fou editat i traduït per M Prats 1995

Orador en llatí i en castellà, jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825 Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara Retornat a Tarragona 1798-1801, fou novament exiliat Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona Durant el trienni liberal 1820-23 residí al palau dels marquesos de Moja El 1823 fou nomenat rector del collegi de Manresa A València publicà sis peces oratòries Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta

Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme

El 1418 cobrà pel fet d’haver illuminat un Breviari per compte de Guillem Novell, ardiaca de Llimiana, de la catedral d’Urgell, i el 1426 per d’haver caplletrat un missal mixt del monestir de Jonqueres Collaborà amb Bernat Martorell en la illuminació del Comentari dels Usatges de Ramon Marquilles 1448, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona bé que els comptes no s’expressin amb gaire claredat sobre el treball d’un i altre, sembla que degué executar les caplletres

De família alemanya, fou educat a Egipte, on conegué el Séfer ha-Zohar i adoptà la càbala Establert a Safed 1570, tingué nombrosos deixebles, entre els quals Ḥayyim Vital, el principal divulgador de la seva doctrina Lúria elaborà un sistema místic eminentment visionari, però encaminat a la seva aplicació pràctica i inspirat, en bona part, per Yosef Alcastell de Xàtiva Malgrat que hom li atribueix tres himnes dedicats als tres àpats del sàbat, sembla que únicament escriví un comentari parcial al Zohar

Tercer comte de Creixell, senyor de Pontós, Borrassà, Romanyà de Besalú, Vilamorell, la Pobla de Pontós, Sant Miquel de Cavallera i Ordis Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit 1735 i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña 1830, continuat per Orígenes históricos de Cataluña El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia

Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics

Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics