Resultats de la cerca
Es mostren 952 resultats
borohidrur
Química
Cadascun dels hidrurs de bor de fórmula
M + n
(BH 4
) n
, on M
pot ésser Li, Na, K, Be, Mg, Al, (CH 3
) 2
, Ga, Ti(III), Zr, Hf, Th, U(IV), etc, i n
és el nombre d’oxidació de l’element M
.
Els borohidrurs són composts iònics quan M és un metall alcalí i composts covalents en els altres casos Aquests darrers són extraordinàriament volàtils hom no coneix cap altre compost d’aquests metalls que els iguali en volatilitat Els borohidrurs de Li, Na, Al i d’altres són emprats com a reductors selectius en síntesi orgànica
nom trivial
Química
D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.
Actualment, davant l’allau de nous composts que es van coneixent, existeix la tendència de transformar els noms trivials en semitrivials , una part dels quals és sistemàtica, per tal de facilitar llur identificació És una manifestació d’aquesta tendència la transformació de noms com glicerina o colesterina trivials en glicerol i colesterol semitrivials per a indicar la natura alcohòlica dels composts que designen
àcid sulfínic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO—OH, on R és un grup orgànic amb un carboni enllaçat directament al sofre.
Són obtinguts a partir dels clorurs d’àcids sulfònics per reducció amb pols de zinc o per tractament amb composts organomagnèsics És possible també de preparar-los per reacció de composts organomagnèsics amb anhídrid sulfurós Per acció dels iodurs d’alquil sobre llurs sals potàssiques hom obté sulfurs Llurs principals derivats són els clorurs de sulfinil, els sulfinats i les sulfinamides
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i…
praseodimi
Química
Element metàl·lic, de nombre atòmic 59, pertanyent a la família dels lantànids.
El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°C i bull a…
heterocíclic | heterocíclica
Química
Dit del compost cíclic que conté, en un o més dels seus anells, un heteroàtom.
Són composts heterocíclics la majoria dels alcaloides, dels pigments i colorants naturals, dels àcids nucleics i alguns antibiòtics Les primeres bases de la teoria de l’estructura dels composts heterocíclics foren fixades el 1869 per W Körner, que establí l’analogia existent entre el benzè i la piridina, i proposà per a aquesta darrera una fórmula cíclica semblant a la que AKekulé atribuí el 1865 al benzè
amoni quaternari
Química
Designació genèrica dels radicals monovalents NR 4
que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un aril).
Els amonis quaternaris existeixen solament en forma d’hidròxids i sals, és a dir, en forma d’ions R 4 N + Per extensió són anomenats també amonis quaternaris els composts obtinguts quan un nitrogen d’un heterocicle forma quatre enllaços amb elements altres que l’hidrogen, donant un catió Les sals d’amonis quaternaris resulten de l’alquilació de les amines terciàries i els hidròxids que són bases fortes són obtinguts per addició d’òxid d’argent a una solució aquosa d’un halur Atès que no hi ha cap hidrogen disponible, els composts d’amonis quaternaris no es dissocien…
diazotació
Química
Formació de sals de diazoni per l’acció de l’àcid nitrós sobre amines aromàtiques primàries, en dissolució àcida forta.
Aquesta reacció, descoberta per Peter Griess l’any 1858, encara avui és l’únic procediment pràctic per a la preparació de les sals de diazoni La diazotació és duta a terme a temperatura baixa de 0° a 5°C per a evitar la formació de composts fenòlics, per despreniment de nitrogen, i en medi àcid per a evitar la formació de composts de diazoamino, per copulació amb l’amina encara lliure copulació
química combinatòria
Química
Tecnologia enfocada a la síntesi simultània de noves molècules i a l’examen ràpid de les seves propietats, útil en el desenvolupament de nous productes químics i farmacèutics.
Aprofita les possibilitats que proporcionen els ordinadors per a obtenir ràpidament la producció de tots els composts possibles amb propietats funcionals predeterminades, a partir d’un conjunt bàsic definit de components químics Es basa en dues premisses la primera, que la probabilitat de trobar una nova molècula per tempteig aleatori és proporcional al nombre de llocs on es busca i la segona, que la generació simultània d’un nombre elevat de molècules proporciona molts llocs on buscar Els procediments tradicionals de síntesi de passos són substituïts per estratègies de disseny…
dicarbonílic | dicarbonílica
Química
Dit del compost que conté dos grups carbonil en la molècula.
Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal etadial, el biacetil 2,3-butandiona o el benzil difenil dicetona, a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro Els composts β - o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina