Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
Viktor Vladimirovič Vinogradov
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus.
Catedràtic a la Universitat de Moscou, és autor de treballs sobre gramàtica russa Grammatičeskoje učenije o slove ‘Doctrina gramatical de la paraula’, 1947, lexicologia i fraselogia, com Osnovnyje ponjatija russkoj frazeologii kak lingvističeskoj discipliny ‘Conceptes fonamentals de fraseologia russa com a disciplina lingüística’, 1946 És autor de diverses monografies sobre el llenguatge i l’estil dels grans escriptors del país
subdirectori
Electrònica i informàtica
Directori que depèn del directori principal o d’un altre subdirectori.
Són molt emprats especialment en els discs durs, pel fet que aquests són de gran capacitat i així és possible agrupar i subdividir els diferents fitxers per conceptes, temes, clients, empreses, etc Un subdirectori conté, doncs, fitxers o bé se subdivideix en més subdirectoris El conjunt de tots els directoris i subdirectoris forma, així, una estructura ramificada o d’arbre
Thomas Graham
Química
Químic escocès.
Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837
Christian Ehrenfels
Filosofia
Filòsof austríac.
Deixeble de Brentano i de Meinong, fou professor a Praga S'interessà per la psicologia, en la qual adoptà posicions molt properes a les de la Gestalt En ètica intentà d’establir una gradació de valors Entre les seves obres, cal esmentar System der Werttheorie ‘Sistema de teoria dels valors’, 1897 i Grundbegriffe der Ethik ‘Conceptes fonamentals d’ètica’, 1907
bestiari festiu

Bou, figura del bestiari festiu de Barcelona
© MPG
Folklore
Conjunt de figures o elements corporis que representen uns animals reals o imaginaris, reproduïts de forma fidel o fantàstica i que tenen una funció representativa, lúdica o protocolària dins del context de la festa.
Els seus orígens barregen conceptes llegendaris, històrics, religiosos, mitològics i fantàstics i està documentat des dels inicis de les processons de Corpus El bestiari festiu es pot dividir en tres grups bestiari fantàstic, bestiari quotidià lúdic i bestiari solemne, sense que aquesta diferenciació exclogui l’existència d’elements que puguin pertànyer a més d’un d’aquests grups per la seva funció, tradició o característiques concretes
lexicologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi sincrònic de la significació dels mots, com a elements interdependents d’una estructura de caràcter social.
Subordinada a la lexicografia fins al s XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de GMatoré
Tomàs Peris de Foces
Literatura catalana
Història
Cavaller aragonès i poeta.
Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castèl-lleó Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca —amb qui l’unien lligams familiars—, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem
,
antropologia cognitiva
Antropologia
Branca de l’antropologia cultural que estudia la cognició.
El seu camp d’estudi és la relació entre cognició i cultura, és a dir, com el coneixement és après, guardat i transmès entre els humans El problemes centrals són l’anàlisi dels elements innats i universals del coneixement i els elements dependents de la cultura, la formació dels conceptes en la interacció social i la importància de l’analogia en la cultura i la cognició
Daniel Olorunfemi Fagunwa
Literatura
Escriptor nigerià en llengua ioruba.
Provinent d’una família de cabdills, treballà de mestre en escoles missionals Obtingué un gran èxit amb les seves novelles i contes de temàtica fantàstica, on barreja tradicions populars i conceptes cristians amb un estil vigorós i original Entre les seves obres cal esmentar Ireke Onibundo ‘L’estaca del Guardià’, 1949, Ogboju Ode Ninu Igbo Irunmale ‘El bosc dels mil dimonis’, 1950, i Adiitu Olodubare ‘El secret del totpoderós’, 1961
Claude Bernard

Claude Bernard
© Fototeca.cat
Biologia
Metge i fisiòleg francès.
Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina