Resultats de la cerca

L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària NEU Pasqual Maragall, Isidre Molas i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria El 1961 la…

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…

Fabricant tèxtil, el 1893 adquirí les accions de la colònia tèxtil de l’Ametlla de Casserres que també fou coneguda durant el segle XX com colònia Monegal, que el 1900 tenia 300 treballadors Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona 1886-90, que presidí 1902-03 i 1927-30 Fou alcalde de Barcelona 1902-03 i senador 1905-07 vitalici des del 1908 El 1928 fou novament president de la Cambra de Comerç de Barcelona El seu germà Ramon Monegal i Nogués Barcelona ~1860 ‒ 1920, també industrial, creà una fàbrica de perfums que el seu fill, Esteve Monegal i Prat , convertí en la fàbrica…

Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent 1865 Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano 1870 i un Método para la enseñanza de la aritmética El seu pensament social seguia la doctrina de Lleó XIII El 1873 ingressà a l’empresa Sert Germans i Solà, dedicada a teixits, i lluità —influït pel pensament de FList i HCCarey— a favor…

Fou una continuació de l’estudi o escola ciutadana existent des del 1388 i reedificada entre el 1569 i el 1575, al capdavall de l’actual carrer de l’Escola, amb la collaboració conjunta del bisbe i del consell de la ciutat En la nova universitat es concedien els graus d’humanitats i de filosofia Per manca de seminari conciliar, vers el 1636 la Universitat de Vic fou dotada d’una càtedra de teologia i centralitzà els estudis civils i eclesiàstics de la ciutat fins el 1717, any en què Felip V, que el 1702 havia lliurat un privilegi per a l’ampliació de l’ensenyament de la…

Sacerdot 1908 Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch Estudià els crustacis, els graptòlits i els molluscs, especialment els paleozoics Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos principales, 1912 Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat mineralogia, botànica i cristallografia i a l’Escola Superior d’Agricultura, de Barcelona Féu estudis d’hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les…

Posseïa béns importants a les viles de Ger i All, i vengué 885 al comte Guifré I el castell de Montgrony El 886 expulsà el prelat legítim d’Urgell Ingobert, i el 887, d’acord amb el comte Sunyer II d’Empúries i el seu germà Delà, consagrà, amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, Ermemir com a bisbe de Girona en detriment de Servusdei Tot seguit, a satisfacció del comte Ramon I de Pallars-Ribagorça, segregà del seu bisbat el territori dels comtats d’aquest i hi instaurà Adolf com a bisbe de Pallars Es considerà llavors arquebisbe, reconegut per quatre sufraganis i sostingut pels…

Vida i obra Eclesiàstic, fou bibliotecari del Seminari de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones de Lletres de Barcelona on ingressà el 1922 amb un discurs sobre “Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminario de Barcelona”, membre també de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, i vocal i secretari del Patronat del monestir de Poblet Entre 1918 i 1942 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona Dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” 1906 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina literària d’…

Fill del poeta  Francesc Crespí de Valldaura i de Borja  i germà de  Cristòfor  i  Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu construir el…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’…