Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
terbi
Química
Element químic, de nombre atòmic 65, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la família dels lantànids i fou descobert per G Mosander l’any 1843 Ocorre en la natura conjuntament amb els altres lantànids en nombrosos minerals i es recupera comercialment de la monazita i l’euxenita mitjançant tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents La preparació del metall és efectuada per reducció del fluorur TbF₃ amb calci en gresol de tàntal El terbi natural té un pes atòmic de 158,9254 i és monoisotòpic En són també coneguts 18 radioisòtops artificials, amb masses que van des de 147 fins a 164 El metall és d’aspecte argentí, grisenc, molt dúctil…
pells de foca
Esport
Estris emprats en esquí de muntanya o travessia a fi de no lliscar endarrere durant la pujada.
Consisteixen en unes tires estretes collocades sota els esquís i que, a causa de la configuració del pèl de foca, dur i orientat en sentit contrari de la marxa, permeten que els esquís llisquin en el pla i la baixada i restin frenats d’anar endarrere per raó de l’oposició dels pèls, que aleshores s’enganxen a la neu Modernament hom les sol substituir per unes tires de collocació molt més ràpida i segura i fabricades amb materials sintètics
ordinador clònic
Electrònica i informàtica
Ordinador constituït per components electrònics de diferents marques que imita la configuració d’un PC original.
Aquests ordinadors sorgiren a conseqüència de l’estandardització dels components electrònics, que féu possible la modularitat del disseny
pla
Superfície d’un cos més o menys acostada, per la seva configuració, a un pla geomètric.
funció
Sociologia
Contribució que un element de la civilització aporta a la perpetuació d’una configuració sociocultural determinada.
parell de Darlington
Electrònica i informàtica
Circuit electrònic constituït per dos transistors en configuració del tipus en col·lector comú, connectats en cascada.
Es caracteritza per tenir un guany d’intensitat molt elevat, una impedància d’entrada alta i una impedància de sortida molt baixa
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom
sistema educatiu
Educació
Organització dels diversos nivells d’ensenyament que estructuren l’aparell educatiu d’un país.
La reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol ha modificat el sistema educatiu corresponent Entre els canvis més importants que ha comportat aquest nou plantejament cal destacar l’allargament de l’educació obligatòria fins als setze anys d’edat dels alumnes, la configuració d’un currículum de l’etapa d’educació secundària obligatòria amb un considerable augment de l’opcionalitat de matèries de què disposa l’alumne i el propòsit de dignificar i valorar substancialment els ensenyaments de l’àmbit de la formació professional
Saadh-Allah Wanus
Teatre
Autor dramàtic sirià, el més famós del món àrab.
La seva primera obra, composta de peces curtes Històries d’un grup de putxinellis , 1985, és continuada per Festa per al cinc de juny , on posa de manifest la via d’un teatre didàctic en el qual el problema principal és l’evolució de la societat àrab enfront del drama del poble palestí En obres posteriors, com El cap de Mameluc Jaber , Una tarda amb Aboukhalil-al-Kabbani , El rei és el rei o Temps d’ebrietat , el món de les llegendes li serveix de base per a la configuració d’un teatre polític
Mercè Tatjer i Mir
Geografia
Especialista en geografia i història urbana.
Professora de la Universitat de Barcelona En el camp de l’anàlisi i l’estudi, collabora amb diferents grups en programes de recerca i de difusió del patrimoni industrial i de la ciutat Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autora de L’habitatge a Catalunya coautora, 1993, La configuració dels barris populars de la Ciutat Vella , dins Els barris de Barcelona 1999, La ciutat de les fàbriques Itineraris industrials de Sant Martí, Barcelona 2002, Memòria del passat industrial de les Corts, Barcelona 2005 i Can Ricart Estudi Patrimonial 2005
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina