Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
Cinemàtic Club Amateur
Cinematografia
Entitat i productora creada a Barcelona el 1933 per Miquel Iglesias, que només tenia divuit anys i que s’acabava de comprar un projector i una Pathé Baby de 9,5 mm.
La constituí al seu domicili amb amics vinculats al món del cinema i el teatre com ara Carme Fàbregas, amb qui es casà el 1936 Joan Casals, el seu principal collaborador, i Josep Coll, Joan Vives, Mateu Segura, Enric Aycart, Pilar Gallemí, Enric Suñer, Tomàs Moliné, Maria Casanella, Ramon Pascual, Manuel Fernández i Ramon Canals També formaren una Secció de Teatre que coordinava J Casals, les representacions de la qual dirigí Iglesias La productora funcionà de manera professional, però cadascú assumia una tasca en els films que realitzaven, els curts dirigits per Iglesias…
el Realenc
Territori de la Ribera Alta, entre les elevacions que la separen de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la séquia reial del Xúquer.
Envoltat de termes de barons Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella, era de jurisdicció reial Constituí des del s XIX un enclavament 28,22 km 2 del municipi d’Alzira El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous
baronia de Rugat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1339, a ésser propietat del monestir de Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo
Pantel·leria
Illa
Illa de la Mediterrània, a 100 km de la costa de Sicília (depèn de la província de Trapani) i a 70 de la de Tunísia.
És d’origen volcànic 836 m altura Exporta figues, raïms i arts de pesca El 1620 constituí un principat, concedit a Antoni de Requesens i de Requesens, segon comte de Buscemi, senyor de Pantelleria A la segona meitat del s XIX passà als Reggio, prínceps de La Catena, i als Grifeo
Nòric
Història
Nom antic de la regió montuosa situada entre el Danubi, al N, i la Rètia, a l’W.
Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià
justificació
Cristianisme
Acte pel qual Déu, d’una manera totalment gratuïta, transforma l’home en just, de pecador que era, i el salva, no pas a tall d’imputació, sinó amb una renovació efectiva.
Aquesta s’opera per incorporació a la mort i resurrecció de Jesucrist Aquest tema, exposat per Pau en les epístoles als Romans i al Gàlates, constituí després el centre de la polèmica pelagiana i de la instaurada per la Reforma, que menà el concili tridentí a precisar la posició catòlica
James Smith McDonnell
Aeronàutica
Enginyer i constructor aeronàutic nord-americà.
Després d’uns quants anys com a professional empleat en diverses companyies aeronàutiques, el 1928 fundà a Milwaukee l’empresa JSMcDonnell Jr and Association, que no reeixí El 1939 creà la McDonnell Aircraft Corporation, que el 1967 absorbí la Douglas Aircraft Company i es constituí la McDonnell-Douglas Aircraft Corporation
Unió Socialista Menorquina
Història
Organització socialista de Menorca afiliada al PSOE i constituïda al març del 1930.
Fou encapçalada per Vicenç Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella el president del comitè executiu fou Guillem Triay Tingué grups a Maó, Ciutadella, es Castell, Sant Lluís i Alaior Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà
Johann Joachim Spalding
Cristianisme
Teòleg protestant.
Arxipreste i primer conseller del consistori de Berlín 1764, constituí el centre d’un illuminisme moderat, molt influït pel deisme anglès, i fou un dels renovadors de la teologia evangèlica del s XVIII La seva obra Über die Nutzbarkeit des Predigtamts und deren Beförderung 1772 provocà la reacció de Herder
la Vall de Castellbò
Antic municipi
Antic municipi de l’Alt Urgell, que comprenia la vall de Castellbò
.
No en formava part la vila de Castellbò, que constituí un municipi a part fins abans del 1920, que passà a formar el de la Vila i la Vall de Castellbò o, simplement, Castellbò, agregat el 1970 al de Montferrer i de Segre, amb el qual formà el municipi de Montferrer i Castellbò
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina