Resultats de la cerca

Escriví diverses obres de teatre, que assoliren molt d’èxit a la cort Amic de Mirabeau, abraçà la causa revolucionària i fou secretari del Club dels jacobins, però acabà enfrontant-se amb la Convenció La seva obra més important és Pensées, maximes et anecdotes, apareguda pòstumament 1803, en la qual es reflecteixen l’enginy i la mordacitat de l’autor

Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat

Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799

President de la federació de la Haia del Socialistische Democratische Arbeid Partij 1911-31, fou diputat el 1933 Durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial fou president de la convenció de partits polítics i del comitè central del moviment de resistència Fou ministre d’afers socials 1945-46 i 1946-48 i primer ministre 1948-58 Després, es retirà de la política

A la convenció de Filadèlfia 1787 propugnà el reforçament del poder central i una oligarquia política El partit representava els interessos dels industrials, els comerciants i els banquers del NE i dels terratinents Els dirigents foren AHamilton i JAdams Tingué una certa influència sobre els medis rurals i aconseguí dos cops la presidència GWashington 1793 i JAdams 1796Vers el 1824 s’extingí, i els seus membres passaren al partit republicà

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les aspiracions del…

Fou advocat del parlament de Tolosa i diputat als Estats Generals 1788 Membre del tribunal de cassació i després diputat a la Convenció, de la qual esdevingué president 1792, evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del Comitè de Salvació Pública No abandonà Robespierre fins a darrera hora, i fou deportat el 1795 Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques

Diputat a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció, es distingí en missions de vigilància i represàlia a Occitània Bordeus, departaments de l’Aude i de l’Arieja, així com al Rosselló, a la Cerdanya i a Andorra 1793-94 Morí exiliat El seu fill, Pierre-Guillaume Chaudron-Rousseau 1775 — 1811, participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, arribà a general de l’Imperi i fou mort en la batalla de Chiclana Andalusia

Ingressà en l’exèrcit de Lluís XVI i fou oficial d’un regiment de dragons Adherit a la Revolució Francesa, fou membre de la Convenció i votà la mort de Lluís XVI de França Destinat al Rosselló, hi féu arrestar els militars suspectes d’oposar-se a la Revolució, però, contràriament al seu collega Milhaud, procurà d’afavorir els presoners i n'indultà alguns secretament Tornà a París 1795, on s’oposà al despotisme de Robespierre i fou executat

Fou membre de la Convenció, del Consell dels Cinc-cents i tribú A Tableau de la littérature française de 1789 à 1808 1816 defensà el neoclassicisme Havia obtingut un gran èxit durant la Revolució francesa amb les tragèdies Charles IX 1789, Henri VIII 1791, Caïus Gracchus 1792, Fénelon 1793, etc Es defensà de l’acusació d’haver traït el seu germà a Épître sur la calomnie 1797, i compongué la lletra, entre altres, del Chant du départ