Resultats de la cerca

Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat

Fou metge de la cort de Viena i professor de castellà de Maria Cristina d’Habsburg, futura reina d’Espanya Més tard anà a Leipzig, on fundà un institut de traduccions i fou intèrpret jurat dels tribunals Fou corresponsal d' El Imparcial de Madrid a Alemanya El 1912 tornà a Barcelona, i, com a expert en diversos idiomes, passà a l’Institut d’Estudis Catalans 1914 Deixà obres de tema mèdic, com Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo 1878 i Compendio de hidrología médica 1884, i un mètode taquigràfic català i castellà, sovint reeditat

De jove residí a Catalunya —el seu pare fou governador civil de Girona— i fou amic de Josep Carner i de Josep Mde Sagarra —de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic , entre altres— Traduí obres de Maragall Fou redactor de La Publicidad , corresponsal d' El Sol de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Publicà poesia postsimbolista Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí , obres de teatre i novelles Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”

Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona  a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor

Arribà a Catalunya el 1921 i féu amistat amb Josep Pla, Carles Riba, Marià Manent, etc Residí molts anys al Maresme i a la Costa Brava Divulgador de temes històrics i psicològics, fou oficial durant la Segona Guerra Mundial i corresponsal a Espanya durant la guerra civil Publicà, entre d’altres obres, Dancing Catalans 1927, Behind the Spanish Barricades 1936, Gatherings from Catalonia 1953 i Sex, Sin and Sanctity 1963 Durant la guerra civil organitzà la tramesa periòdica de queviures per a una dotzena d’escriptors catalans, de diverses ideologies

Vida Fill del músic Daniel Sanahuja i Capella, s’interessà primer per la fotografia i el 1947 pel cinema El 1951 rodà el documental Historia de un mundo perdido , amb guió de Josep Pineda i la direcció científica del paleontòleg Miquel Crusafont i Pairó Després es traslladà a São Paulo, on obrí un estudi de fotografia publicitària, industrial, editorial i de premsa Corresponsal del "Diario de Barcelona", feu també d’empresari teatral de l’actor Alfonso Estela i de director de les companyies Sanahuja Filmes Produçoes Cinematográficas i Produçoes Cinematográficas Presença Filmes…

Treballà com a lector editorial, publicista i també com a corresponsal a nombrosos països europeus En les seves novelles i assaigs exalta l’humanisme i els valors de la civilització occidental, que projecta també en alguns dels seus llibres de viatges, on descriu una Mediterrània idealitzada Destaquen les seves novelles Dysk olimpijski ‘El disc olímpic’, 1932 i Niebo w płomieniach ‘El cel en flames’, 1935, així com els assaigs Godzina śródziemnomorska ‘Hores mediterrànies’, 1949 Zegar słoneczny ‘Les hores de sol’, 1953 i Petrarka 1954 Des del 1933 fou president del PEN-Club…

El 1903 fou enviat com a corresponsal a Londres, circumstància que li permeté d’assolir un coneixement aprofundit de la literatura anglesa i americana que més tard s’havia de manifestar en la qualitat de les seves traduccions d’autors com Twain, Kipling, Whitman, etc Fins el 1917 exercí com a crític literari, i posteriorment la seva producció es decantà sobretot cap a la literatura infantil, en la qual obtingué un gran èxit Com a crític literari són especialment notables els seus estudis sobre autors russos com Čekhov, Nekrasov i Blok