Resultats de la cerca

Al servei de la cort de Nàpols —fou ambaixador d’aquesta prop de Ferran II de Catalunya-Aragó—, en ésser incorporat el regne a la corona catalanoaragonesa exercí càrrecs importants al servei dels virreis L’any 1507 fou nomenat membre de la Cambra de la Sumària Prengué part en la campanya contra Venècia i fou fet presoner a Ravenna 1512 pels francesos i enviat a França Fou alliberat per la intercessió del seu amic Francesc de Paula El 1517 Carles V el nomenà virrei de Sicília, càrrec que exercí fins a la seva mort El 1530 tingué lloc la donació per part de l’emperador de les illes de Malta i…

Entre el 1561 i el 1568 fou deixeble d’A Willaert com a cantant a Sant Marc de Venècia, i des del 1568 fins al 1579, primer organista i director musical a la cort del duc Albert V de Baviera a Munic Durant el període comprès entre el 1570 i el 1574 estigué a Itàlia, on conegué Roland de Lassus Aquest darrer any fou nomenat organista a Sant Miquel de Lucca, però no prengué possessió del càrrec fins el 1579 El 1585 estigué al servei del príncep Gian Andrea Doria a Gènova Tornà a Lucca el 1587, i l’any següent fou nomenat organista a Sant Marc de Venècia El 1591 retornà a Lucca, on fou organista…

Sembla que provenia de Santa Coloma Sasserra, prop de Moià Passà a Sardenya, on fou capità del cap del Logudor, càrrec que deixà en ésser fet governador i reformador de l’Alguer i del mateix cap 1380-86 Tornà a Catalunya, d’on fou novament enviat a Sardenya amb algunes galeres per a combatre els sards rebels a Arborea 1383 Intervingué en les negociacions amb la jutgessa Elionor i amb Bracaleó Dòria Nomenat governador de Menorca 1386, fou suspès per raó d’un plet amb Humbert de Fenollar, que allegava drets al càrrec, però aquest fou restituït a Santacoloma 1391 Fou enviat de Martí I als…

Estigué al servei del rei Robert de Nàpols Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani 1314 A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, collaborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general 1324 Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina 1326 Tingué extensos feus a Sardenya, entre els quals…

Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…

L’almirall genovès havia reforçat la seva esquadra amb deu galeres del País Valencià i del Principat i deu de franceses atacà les naus de Barbarroja per sorpresa i saquejà la població Barbarroja es revenjà amb l’assassinat en massa de captius cristians

La família Duran Josep Duran i Sors obrí el seu primer taller de teixits de llana l’any 1827 a Sabadell Tres anys més tard donà un pas transcendental en transformar la societat en Duran i Companyia El canvi suposava l’entrada de socis i del capital necessari per a engrandir l’empresa Significava que hi havia capitalistes disposats a confiar en ell Aquests capitalistes foren els industrials barcelonins Antoni Miarons i Oms i Josep Dòria i Prats, installats al Carrer Ample Miarons i Dòria es convertirà, anys més tard, en una casa de banca, ja que les operacions financeres com la participació a…

Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…

Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes Al setge de Rodes combaté…

El 22 de juliol de 1539, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Girolamo Doria no jurà el càrrec diputat militar Joan d’Olivó, donzell de Tàrrega diputat reial Miquel Salgueda, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Solers, canonge de Girona diputat reial Pere Ramon Montoliu, donzell de Tarragona no jurà el càrrec diputat reial Jeroni Escales, ciutadà de Girona Girolamo Doria, extret per al càrrec de diputat eclesiàstic del trienni, no jurà el càrrec dins el termini que tenien els escollits Malgrat que Doria no fou diputat…