Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
Pere Queixal
Cristianisme
Abat de Poblet (1526-31), visitador (1527) i comissari general de l’orde del Cister (1529).
Féu algunes obres al monestir i encarregà a Damià Forment la construcció del retaule d’alabastre de l’altar major, enllestit el 1529 El seu desgovern, però, originà malestar, seguit de denúncies a la cort i a les autoritats de l’orde, que delegaren l’afer a l’abat de Santes Creus Bernadí Tolrà, el qual el deposà i empresonà el 1531 fou traslladat, per manament del rei, al castell de Xàtiva, on morí
Fonte Avellana
Monestir
Ermitatge i monestir a Frontone Serra, les Marques, Itàlia.
Fundat amb el títol de Santa Creu ~979 per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit 1569 als camaldulencs Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del s XIX L’església és romànica, amb elements dels s X i XII el monestir és dels s XV i XVIII
Xavier Medina i Campeny
Escultura
Escultor.
Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York
Modest Pastor i Julià
Escultura
Escultor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles Dedicat a l’escultura religiosa, fou un dels principals imatgers de la seva època Hom ha considerat que s’inspirava en el barroquisme d’Ignasi Vergara Féu obres per a esglésies de Sogorb, Morella, Vila-real, Borriana, Ontinyent, València, Tarragona, etc, així com per a Madrid, Carrión de los Condes, Salamanca, Osca, Durango i Frías, entre altres El seu germà, Damià Pastor i Julià , format a València i a Roma, també féu obres religioses
Santa Maria de Sils
Art romànic
Les primeres mencions de l’església parroquial de Sils es troben en les butlles de Luci III del 1185 i d’Innocenci IV del 1246, ambdues atorgades a favor del monestir de Breda, tot confirmant les seves possessions L’església formà part de la batllia de Riudarenes, al vescomtat de Cabrera Els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, fan esment de l’església parroquial de “ Sancte Marie de Sils ” Actualment s’hi veneren els sants Cosme i Damià
Alexandre II
Vaticà
Cristianisme
Papa (1061-1073; Anselmo da Baggio).
Havia estat bisbe de Lucca abans de l’elecció papal Es voltà de bons consellers, com Pere Damià i Hildebrand, pensant en la reforma de l’Església, per a la qual envià diverses legacions arreu d’Europa Hagué d’enfrontar-se a l’antipapa Honori II Promogué les primeres croades —anomenades precroades— contra els àrabs a Sicília i en terres catalanes, per tal de prendre Barbastre 1064, aquesta sense gaire èxit, ja que la ciutat aragonesa tornà a mans de Mudàffar de Lleida l’any següent
Lleó IX
Cristianisme
Nom que adoptà Bruno de Dagsburg en esdevenir papa (1049-54).
Nomenat pel seu parent l’emperador Enric III, fou ratificat per la clerecia i el poble romà Precursor de la reforma gregoriana, s’esforçà a redreçar la disciplina eclesiàstica, assistit per Hildebrand futur Gregori VII, el cardenal Humbert i Pere Damià Viatjà per la cristiandat i presidí nombrosos concilis Condemnà 1050 la doctrina eucarística de Berenguer de Tours Els darrers anys del seu pontificat foren marcats per la desfeta enfront dels normands 1053 i el Cisma d'Orient 1054 La seva festa se celebra el 19 d’abril
Miquel Jeroni Lledesma
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i a Alcalá Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València 1530-47, fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum 1545, i principalment amic de Joan Gelida Doctorat en medicina 1536, publicà Prima primi canonis Avicenae sectio 1547, interpretació directa del text original àrab d’Avicenna Fou elogiat per Joan Baptista Anyes
Francesc Tomàs de Taixequet i Frígola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid Almenys des del 1529 habitava a la ciutat de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia Bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya per nomenament el 1558 Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà fill del seu germà notari, Damià, que féu hereu Aquest el representà al concili de Trento
doctor de l’Església
Cristianisme
Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina