Resultats de la cerca

Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus…

Coexisteixen actualment la música ritual antiga, la clàssica i la moderna La música religiosa balinesa, transmesa amb una gran fidelitat gràcies al concepte que les melodies eren baixades del cel, era indistintament vocal i instrumental Hi ha dos sistemes d’afinació de cinc i de set sons per octava que donen una gran varietat d’escales Els instruments musicals més usuals són els címbals, els gongs, el tambor, el geng gong , instrument pastoral de bambú, i els idiòfons de percussió saron, bonang i gender Aquest últim instrument, predilecte de Bali, és format per una sèrie de tecles de bronze…

Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una altra persona-…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat És format per dues valves de petxines amb cavitat, de les anomenades ’de pelegrí’ Pecten jacobaeus El so es produeix en fregar rítmicament, l’una contra l’altra, les dues petxines per la part exterior estriada S’utilitza, bàsicament, juntament amb altres instruments, en l’acompanyament rítmic de balls i danses

Sol ésser formada per dos instruments o més dels següents tipus gambang o xilòfon metàllic o de fusta saron , una altra varietat de xilòfon gonang, sèrie de campanes o gongs metàllics kendang i ketipung , varietat de flauta i rebab , o violins de dues cordes Poden figurar-hi més instruments S'ha estès per tot el domini indonèsic i sol acompanyar les danses tradicionals

Copiat per Francis Tregian entre el 1609 i el 1619, inclou tota mena d’obres instrumentals per a teclat, com ara danses, arranjaments de música vocal o preludis És una de les fonts més importants per a conèixer la música instrumental anglesa del segle XVI Entre els compositors que hi són més representats destaquen W Byrd, J Bull i G Farnaby

Estudià a París, on, protegit per Auber, inicià una carrera de pianista que la revolució del 1848 truncà Tornà a Madrid, on fou un dels creadors de la sarsuela moderna, amb obres com El campamento 1851 i Si yo fuera rey 1862, influïdes per l’òpera italiana És autor d’un recull de cants i danses populars ibèrics en tres volums 1874-1910

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Consta de dues petites lloses planes de pedra o de terra cuita de forma rectangular El so es produeix en fer entrexocar les dues peces agafades entre els dits d’una mateixa mà Antigament sovint es construïen aprofitant trossos de teules trencades S’utilitza per a l’acompanyament rítmic de cançons i danses

Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de dansa…

Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de la contredanse…